Càtedra Màrius Torres

Recerca > Línies de recerca

Crítica literària

El GRAMT compta amb investigadors especialitzats en crítica literària, que centren la seva anàlisi en els textos de mena crítica publicats pels autors dels anys 20 i 30 tant en llibres com en revistes d’entreguerres (Folguera, Riba, Foix, Salvat, Manent, Garcés, Oliver, Teixidor...). L’anàlisi abraça tant els patrons crítics vigents com els fonaments teòrics sobre els quals se sustenten.
     La metodologia consisteix, primerament, a realitzar un estudi dels llenguatges crítics, és a dir, dels principals conceptes sobre els quals els crítics basaven els seus judicis i apreciacions (des dels de tradició romàntica, com «sinceritat» o «espontaneïtat», fins als provinents de tendències i corrents de la teoria literària i de la ciència lingüística que van poder influir en els crítics); en segon lloc, examinar l’ús i l’aplicació d’aquests conceptes a l’exercici de la pràctica crítica; i, finalment, reconstruir el pensament literari subjacent a l’ús dels conceptes dilucidats.

Ecdòtica i crítica filològica

Diversos investigadors del GRAMT són especialistes en ecdòtica (estudi i elaboració d’edicions crítiques) i en crítica filològica (anàlisi de la gènesi, evolució i transmissió dels textos literaris). L'objectiu és analitzar els criteris d’elaboració, reproducció i edició dels textos dels autors d’entreguerres, per a, posteriorment, reconstruir la seva història textual (gènesi, variants i errors i evolució).
     Per posar un exemple pràctic: partint del model dels «dossiers génétiques» francesos (impulsats des de l’Institut de Textes et Manuscrits Modernes de París, del CNRS francès), poden establir-se dossiers de treball que recopilin totes les versions dels textos d’autors com ara Josep Maria Junoy i J. V. Foix, a fi d’estudiar, d’una banda, la funció de les variants tipogràfiques en els poemes de tall cal·ligramàtic de Junoy, i, d’establir, de l’altra banda, l’evolució de l’obra en vers de Foix, la poesia del qual, malgrat publicar-se en volums a la postguerra, es va donar a conèixer en gran mesura en les publicacions periòdiques d’entreguerres. Posteriorment, s’individuen i relacionen les motivacions d’aquests autors per rebutjar, reelaborar o mantenir intactes els seus poemes, i es posen en relació amb els textos teòrics propis i aliens.
     Bibliografia.

Recepció crítica

Un altre grup d’investigadors del GRAMT estudia els processos de recepció experimentats per les obres d’alguns dels autors que en el període d’entreguerres van donar a conèixer les seves obres.
     D’una banda, prenent com a referència la tradició poètica postsimbolista sorgida en els anys vint, s’examinen els textos en què es ressenyen i comenten les obres dels poetes que, en part o totalment, van seguir l’esmentada tradició (com Arderiu, Torres, Teixidor i Rosselló-Pòrcel). D’altra banda, es ressegueix la desigual recepció crítica de la literatura de les avantguardes en aquelles dècades (Folguera, Salvat i Foix) així com la d’aquells autors que van ser reivindicats com a model en algun moment després de la guerra (Rosselló-Pòrcel, Salvat).
      També es presta atenció a la recepció que es va donar en les revistes als textos, molt més escassos, dels joves narradors i dramaturgs (com Salvador Espriu i Joan Oliver), i la incidència que aquesta recepció va tenir tant en les seves obres posteriors com en la revisió que van fer de les ja publicades.
      Finalment, es pren en consideració un tipus de recepció crítica no aplicada a la literatura coetània sinó a la del passat, tant l’immediat com el més remot, i s’estudia la difícil pervivència dels autors de finals del segle XIX durant el període d’entreguerres.

Preceptiva i poètica

Finalment, els aspectes més tècnics (preceptiva) i teòrics (poètica) de la literatura ocupen un espai inportant dins els marc d'interessos del GRAMT, l’estudi dels quals s’incorpora a la recerca del grup de vegades com un objectiu en ell mateix, d’altres de forma transversal.
     Preceptiva i poètica s’identifiquen aquí amb dues de les tres accepcions que Todorov dóna al terme «poètica»: «els codis normatius construïts per una escola literària», que constitueixen un «conjunt de regles pràctiques d’ús obligat» (preceptiva) i «la tria feta per un autor d’entre totes les possibilitats literàries» (poètica). En ambdós casos, el que es pretén és, a través de l’anàlisi de la pràctica literària dels escriptors i amb el suport de l’estudi dels seus textos teòrics, establir un catàleg de «constants literàries» (estilístiques, retòriques, mètriques, gramaticals, conceptuals, ideològiques, etc.), a partir del qual fixar la concepció de la literatura de cada autor.
     Bibliografia sobre mètrica.