Enllaços directes
I. Estudis generals |
II. Mètrica III. Versificació |
I. ESTUDIS GENERALS
Colangelo, Stefano, Come si legge una poesia, Roma, Carocci, 20062 [2003]
Guglielmo, Gorni, Metrica e analisi letteraria, Bolonya, Il Mulino, 1993
Antonelli, Roberto, La costruzione del testo poetico: metrica e testo, Roma, Aracne, 2004
Rossi, Luigi Enrico, Metrica e critica stilistica, Roma, Edizioni dell'Ateneo, 1963
Meillet, A., Les origines indo-européennes des mètres grecs, París, Presses Universitaires de France, 1923
Burger, M., Recherches sur la structure et l'origine des vers romans, Genève‑París, Droz & Minard, 1957
Avalle, D'Arco Silvio, Le origini della versificazione moderna, Torí, G. Giappichelli, 1979
Gasparov, Mikhaïl Leonovitch, Ocerk istorii evropejskogo sticha, Moskou, Nauka, 1989; trad. it. Storia del verso europeo, Bolonya, Il mulino 1993; trad. ang. A history of European versification, Oxford, Clarendon press, 1996
Müller, Luciano, Griechische und Lateinische Metrik; trad. fr. Métrique Grecque et Latine, París, Klincksieck, 1882; trad. it. Metrica dei greci e dei romani, Milà-Nàpols-Pisa, Ulrico Hoepli, 19262 [1883] [repr. anastàtica Milà, Hoepli - Cisalpino-Goliardica, 1976]
Dain, Alphonse, Traité de métrique grecque, París, Klincksieck, 1965
Gentili, Bruno, La metrica dei Greci, Messina-Firenze, 1955 [reimp. 1984]
Guzmán Guerra, Antonio, Manual de métrica griega, Madrid, Ediciones Clásicas, 1997
West, M. L., Introduction to Greek Metre, Oxford - Clarendon Press, 19892 [1987]
Crusius, Federico, Römische metrik. Eine Einführung, Múnic, Hueber, 19678 [19552]; nova ed. a Hildesheim, Georg Olms, 1989; trad. cast. Iniciación en la métrica latina, Barcelona, Bosch, 19874 [1951]
Nougaret, Louis, Traité de métrique latine classque, París, Klinksieck, 19864 [1963]
Nussbaum, Gerry B. Vergil's metre. A Practical Guide for Reading Latin Hexameter Poetry, Bristol, Bristol Classical Press. 19902
Frank, Itsván, Répertoire métrique de la poésie des troubadours, 2 vol., París, Champion, 1953 i 1957
Tavani, Giuseppe, Repertorio metrico della lirica galego-portoghese, Roma, Edizioni dell'Ateneo, 1967
Mölk, U., & F. Wolfzettel, Repertoire métrique de la poésie lyrique française des origines à 1350, München, Fink, 1972
Solimena, Adriana, Repertorio metrico dello Stil novo, Roma, Società Filologica Romana, 1980
Antonelli, Roberto, Repertorio metrico della scuola poetica siciliana, Palermo, Centro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani, 1984
Beltrami, P. G., Rimario trobadorico provenzale, 2 vol., Ospedaletto, Pacini, 1988 i 1994
Parramon, Jordi, Repertori mètric de la poesia catalana medieval, Barcelona, Curial-PAM, 1992
Pagnotta, Linda, Repertorio metrico della ballata italiana: secoli XIII e XIV, Milano, Ricciardi, 1995
Gómez‑Bravo, Ana Maria, Repertorio métrico de la poesía cancioneril del siglo XV, Alcalá de Henares / Madrid, Universidad de Alcalá, 1998
Aquien, Michèle, Dictionnaire de poétique, Paris, Librairie Générale Française, 1993
Bertone, Giorgio, Breve dizionario di metrica italiana, Torí, Einaudi, 1999
Beltrami, Pietro G., Piccolo dizionario di metrica, Bolonya, Il Mulino, 2015
Besses, Gimeno, Diccionario literario y métrica castellana, Madrid, Gráficas Orbe, 1949
Cotti, Claude [et al.], Dictionnaire de composition poétique française classique, La Varenne, Société académique des arts libéraux de Paris, 1981
Di Stefano, Giuseppe, Dizionario di metrica e stilistica, [s. l.], A. Vallardi, 1996
Domínguez Caparrós, José, Diccionario de métrica española, Madrid, Paraninfo, 1985; Madrid, Alianza, 19992
Gómez Rea, Javier, Diccionario de métrica, Madrid, Mondadori, 1988
Memmo, Francesco Paolo, Dizionario di metrica italiana, Roma, Edizioni dell'Ateneo, 1983
Nanni, Luciano (cur.), Glossario di metrica italiana, Pàdua, Libraria Padovana Editrice, 2003
Pagnini, Carlo (cur.), Dizionario del poeta, [S. l.], Dopolavoro CRP, 1997
Parramon i Blasco, Jordi, Diccionari de poètica, Barcelona, Edicions 62, 1992
Ramous, Mario, La metrica, Milano, Garzanti, 1984
Argente, Joan A., «Sobre la teoria de la mètrica», dins Actes del Tercer Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983, p. 77-89
—, «Fonaments del llenguatge, fonaments del poema», Reduccions, núm. 48 (desembre 1990), p. 58-87
Bargalló Valls, Josep, Manual de mètrica i versificació catalanes, Barcelona, Empúries, 1991; nova ed., rev. i aug. 2007
—, Què és la mètrica, Barcelona, Edicions 62 - Proa, 2007
Bech, Sebastià & Josep Borrell, Com es comenta un text literari, Barcelona, Barcanova, 1988
Estorch I Siqués, Pau, Elements de poètica catalana i diccionari de sa rima, Girona, 1852
Ferrater, Gabriel, «Sobre mètrica», Serra d'Or, núm. 143 (agost 1971), p. 27-28; recollit a Sobre el llenguatge, Barcelona, Quaderns Crema, 1981, p. 77-86
Foxonet, Emili, Assaig de versificació catalana clàssica i moderna, Perpinyà, Impremta Catalana, 1970
López Verdejo, Voro, Tractat de métrica valenciana, Valencia, Del Senia al Segura, 1999
Oliva, Salvador, «Bases per a un estudi de la mètrica», Els Marges, núm. 1 (març 1974), p. 100-103
—, Mètrica catalana, Barcelona, Quaderns Crema, 1980
—, Introducció a la mètrica, Barcelona, Quaderns Crema, 1986; [ressnya de Joan R. Veny-Mesquida a Llengua & Literatura, núm. 3 (1988-1989), p. 583-585]
—, «La perduració de les formes fixes en la mètrica catalana», Revista de Catalunya, núm. 48 (gener 1991), p. 123-128
—, La mètrica i el ritme de la prosa, Barcelona, Quaderns Crema, 1993
—, Nova introducció a la mètrica, Barcelona, Quaderns Crema, 2008
Serra i Baldó, Alfons & Rossend Llates, Resum de poètica catalana. Mètrica i versificació, Barcelona, Barcino, 1981 [fac. 1932]
Viladot, Lluís, Esticologia catalana, Barcelona, Llibreria Baguñà, 1908
Baehr, Rudolf, Spanishe Verslehere auf historischer Grundlage, Tübingen, Max Niemayer, 1962; trad. cast. Manual de versificación española, Madrid, Gredos, 19844 [1970]
Domínguez Caparrós, José, Métrica española, Madrid, Síntesis, 1993
Navarro Tomàs, Tomàs, Métrica española. Reseña histórica y descriptiva, Barcelona, Labor, 19867 [1956]
Paraíso, Isabel, La métrica española en su contexto romànico, Madrid, Arco / Libros, 2000
Quilis, Antonio, Métrica española, Barcelona, Ariel, 19895 [1984]
Spang, Kurt, Análisis métrico, Pamplona, EUNSA, 1993
Torre, Esteban, Métrica española comparada, Sevilla, Publicacions de la Universidad de Sevilla, 2000
Varela Merino, Elena; Moíno Sánchez, Pablo & Jauralde Pou, Pablo, Manual de métrica Española, Madrid, Castalia Universidad, 2005
Azevedo Filho, Leodegario. A. de, A técnica do verso em português, Rio de Janeiro, Livraria Academica, 1971
Carvalho, Amorim de, Tratado de versificação portuguesa, Coimbra, Almedina, 19916 [1941]
—, Problemas da versificação, Lisboa, Centro do Livro Brasileiro, 1981
—, Teoria geral da versificação, 2 vol., Lisboa, Editorial Império, 1987
Bausi, Francesco & Mario Martelli, La metrica italiana. Teoria e storia, Florència, Le Lettere, 1996
Beltrami, Pietro G., La metrica italiana, Bolonya, Il Mulino, 2011
Cremante, Renzo & Mario Pazzaglia (eds), La metrica, Bolonya, Il Mulino, 1972
Di Girolamo, Costanzo, Teoria e prassi della versificazione, Bolonya, Il Mulino, 19832, [1976]
Di Girolamo, Costanzo, Manualetto di metrica italiana, Roma, Carocci, 20212, [1976]
Elwert, Wilhelm Theodor, Italienische Metrik, Munic, Max Hueber, 1968; trad. it. Versificaczione italiana dall'origini ai giorni nostri, Firenze, Le Monnier, 1973
Pazzaglia, Mario, Manuale de metrica italiana, Florència, Sansoni, 1990
Pinchera, Antonio, La metrica, Milà, Bruno Mondadori, 1999
Aquien, Michèle, La versification. Paris, PUF, 19953 [1990]
Elwert, Wilhelm Theodor, Französiche Metrik, Munic, Max Hueber, 1961; traf. fr. Traité de versification française des origines à nos jours, Paris, Klincksieck, 1965
Grammont, Maurice, Petit traité de versification française, Paris, Armand Collin, 196514 [1911?]
Guiraud, Pierre, La versification. Paris, PUF, 1970
Gouvard, Jean‑Michel, La Versification, París, PUF, 1999
Lote, George, Histoire du vers français, 9 vol., Paris, Boivin B Aix-en-Provence - Université de Provence 1949-1996
Suberville, Jean, Histoire et théorie de la versification française, Paris, Les Éditions de «L'École», 19462
Suchier, Walther, Französische verslehre auf historischer Grundlage, Tübingen, Max Niemeyer, 1952
Bayle, Louis, Traité de versification provençale, Toulon, L'Astrado, 1973
Di Girolamo, Costanzo, Elementi di versificazione provenzale, Nàpols, Liguori, 1979
Bordeianu, Michai, Versificaţia românească, Iaşi, Junimea, 1974; trad. fr. La Versification roumaine, Iași, Junimea, 1983
Dinu, Mihai, Ritm şi rimă în poezia românească, Bucarest, Cartea Românească, 1986
II. MÈTRICA
Alarcos Llorach, Emilio, «De fonología catalana: las semiconsonantes», dins Miscel@lània Aramon i Serra I, Barcelona, Curial, 1979, p. 11-20; recollit i trad. al cat. a Estudis de lingüística catalana, Barcelona, Ariel, 1983, p. 47-53
Badia i Cardús, Montserrat, Diftongs i africats, dues qüestions polèmiques de fonologia catalana, Barcelona, Curial - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000
Badia i Margarit, Antoni M., «Phonétique et phonologie catalanes», «Els diftongs amb “i” en català: la situació dins el Bestiari de Josep Carner» i «Problemes de la mutació consonàntica en català» dins Sons i fonemes de la llengua catalana, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1988, p. 15-66, 229-245 i 247-342
Boyer, Denise, «Les normes mètriques en Espriu», dins Miscel@lània Antoni Maria Badia i Margarit / 4, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986, p. 191-220
Cardona, Osvald, Els grups de vocals en contacte, Barcelona, Fund. Vives Casajuana, 1977
Carreras, J., J. Comes & J. Pi, Fonètica catalana, Barcelona, Teide, 1989, esp., p. 47-53
Coromines, Joan, «Sobre l'elocució catalana en el teatre i en la recitació», dins Lleures i converses d'un filòleg, Barcelona, Club editor, 1971, p. 94-105
IEC, Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, Barcelona, 1990
Palmada, Blanca, «La construcció de les síl·labes i l'elisió vocàlica del català», Llengua & Literatura, núm. 5 (1992-1993), p. 371-392
Recasens, Daniel, «Fonètica i llenguatge poètic», dins Temes de fonètica i lingüística catalana, Tarragona, Publicacions de la Diputació, 1990, p. 57-81
—, «Diftongs del català (Domini del mot)» i «Vocalisme i diftongs del català (Mots en seqüència)», dins Fonètica descriptiva del català, Barcelona, IEC, 1991, p. 153-161 i 163-170
Solà, Joan, «Lliçó de prosòdia del segle XVI», Diario de Barcelona (17 i 24 novembre 1974); recollit a A l'entorn de la llengua, Barcelona, Laia, 1977, p. 59-64
Sullà, Enric, «Sobre l'art del vers a El poema de la rosa als llavis», Serra d'Or, núm. 179 (agost 1974), p. 19-22
Vallverdú Albornà, Teresa, Fenòmens en grups vocàlics, dins Joan Solà (dir.), Gramàtica del català contemporani, vol. 1, Barcelona, Empúries, 2002, p. 129-167
Wheeler, Max, «Els fonemes catalans: alguns problemes», Els Marges, 9 (gener 1977), p. 7-22
Alarcos Llorach, Emilio, «Secuncia sintáctica y secuencia rítmica+ dins Estudios y ensayos literarios, Madrid, Júcar, 1976
albín, Rafael de, Sistema de rítmica castellana, Madrid, Gredos, 1963
Bonet, Eulàlia & Maria-Rosa Lloret, Fonologia catalana, Barcelona, Ariel, 1998
Busquets, Loreto, «Ritme i melodia a Sol, i de dol», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes XII, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986, p. 191-220
Capdevila, Josep Maria, «Joan Alcover. El ritme», dins Estudis i lectures, Barcelona, Selecta, 1965, p. 65-87
Durand, Jacques, Generative and Non-linear Phonology, Essex, Longman, 1990; trad. cast. Fundamentos de fonología generatica y no lineal, Barcelona, Teide, 1992
García Calvo, Agustín, El ritmo del lenguaje, Barcelona, La Gaya Ciencia, 1975
Chomsky, Noam & Morris Halle, The Sound Pattern of English, Nova York, Harper & Row, 1968; trad. cast. Principios de fonología generativa, Madrid, Fundamentos, 1979
Garde, Paul, L'accent, Paris, PUF, 1968
Gili y Gaya, Samuel, El ritmo en la poesía contemporánea, Barcelona, Universitat, 1953
Goldsmith, J., «An overview of autosegmental phonology», Linguistic Analisys, núm. 2 (1976), p. 23-68
—, Autosegmental phonology, Nova York, Garland, 1979
Halle, Morris & Samuel Keyser, English Stress: its Form, its Growth, and its Role in Verse, Nova York, Harper & Row, 1971
Jakobson, Roman & Morris Halle, Fundamentals of language, The Hague, Mouton, 1956; trad. cat. Fonaments del llenguatge, Barcelona, Empúries, 1984
Liberman, Mark & Alan Prince, «On stress and linguistic rhythm», Linguistic Inquiry, vol. VIII, núm. 2 (1977), p. 249-336
López Estrada, Francisco, «El ritmo poético», «El grupo fónico», «La medida silábica» i «Los pies métricos», dins Métrica española del siglo XX, Madrid, Gredos, 1969, p. 26-66
Martínez Celdrán, Eugenio, Fonética, Barcelona, Teide, 19944 [1981]
Mazaleyrat, Jean, Pour un étude rythmique du vers français moderne, Paris, Minard, 1963
Montoliu, Manuel de, »De mètrica catalana. I. El rtime», dins Estudis de literatura catalana, Barcelona, Societat Catalana d'Edicions, 1912, p. 263-268
Oliva, Salvador, «Dos aspectes del ritme en el català modern», Els Marges, núm. 9 (gener 1977), p. 89-96
— & Pep Serra, «L'accent», dins Joan Solà (dir.), Gramàtica del català contemporani, vol. 1, Barcelona, Empúries, 2002, p. 347-391
Tavani, Giuseppe, Poesia e ritmo, Lisboa, Sá da Costa, 1983
—, «Foix, Pere Quart, Espriu: tres maneres de fer poesia», dins Actes del Tercer Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catlanes, Oxford, Dolphin, 1976, p. 337-352
Balbín Lucas, Rafael de, «Sobre la configuración estrófica de la rima castellana», Revista de Filología Española, XLVII (1964), p. 237-246
Chevrier, Alain, Le sexe des rimes, París, les Belles lettres, 1996
Domínguez Caparrós, José, La rima: entre el ritmo y la eufonía, València, Episteme, 1997
Ferrer Pastor, Francesc, Diccionari de la rima, 2 vol., València, Impremta Fermar, 1980 i 1981
Gimferrer, Pere, «Notes de lectura», Serra d'Or, núm. 147 (desembre 1971), p. 87
Jordan De Urries, Josep, «Una hipótesis sobre el origen de la rima», Associació Wagneriana, XXV, Conferències, p. 449-468
Llates, Rossend, «La qüestió de les falses rimes», «L'alternància de rimes masculines i femenines» i «Rimes i vers lliure», Mirador, any I, núm. 18 (30 maig 1929) p. 6, núm. 20 (13 juny 1929) p. 6 i núm. 23 (4 juliol 1929), p. 4; reel. al capítol sobre «La rima» del Resum de poètica catalana. Mètrica i versificació, Barcelona, Barcino, 1932 [fac. 1981], p. 67-80
Mariner i Bigorra, Sebastià, «Qüestions de mètrica estructural catalana», dins Actes del Tercer Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Oxford, Penguin, 1976, p. 93-114
Montoliu, Manuel de, «De mètrica catalana. II. La rima», dins Estudis de literatura catalana, Barcelona, Societat Catalana d'Edicions, 1912, p. 269-275
Parramon i Blasco, Jordi, «Consideracions sobre l'assonància», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989, p. 129-138
Rafart, Susanna, Diccionari de la rima, Barcelona, Edicions 62, 1999
Sarri, Francesco, Perchè la rima, Firenze, Vallecchi, 1950
Teixidor, Jordi, Manual de la rima, Barcelona, La Busca, 2005
Trenchs, Josep, «La rima leonina y las suscripciones documentales catalanas», dins Miscel·lània Sanchis Guarner, I, València, Universitat de València, 1984, p. 373-379
III. VERSIFICACIÓ
Asperti, Stefano, «La qüestió de les prosificacions en les cròniques medievals catalanes», dins Actes del Novè col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes, vol. 1, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, p. 85-137
Avalle, D'Arco Silvio, Preistoria dell'endecasillabo, Milà-Nàpols, Ricciardi, 1963
Ramírez i Molas, Pere, «El decasíl·lab d'Ausiàs i la recepció de l'“endecasíl·labo” petrarquista», Versants, núm. 7 (1985), p. 67-88
Riquer, Martí de, «Els poetes petrarquistes de Catalunya», La Revista, any. XVII (gener-juny 1935), p. 52-54
Serra i Baldó, Alfons, «El decasíl·lab català i l'“endecasillabo italiano”», Quaderns de Poesia, núm. 3 (octubre 1935)
Tavani, Giuseppe, «Catalogo delle simetrie endecasillabiche», dins AA. DD., Symposium in Honorem prof. Martí de Riquer, Barcelona, Quaderns Crema, 1984, p. 363-382
Alegret, Joan, «Consideracions sobre l'adaptació per Carles Riba del tannka japonès», Revista de Catalunya, núm. 49 (febrer 1991), p. 147-151
Aparicio, M., «Poesia i brevetat: motes sobre la tanka en la poesia catalana del segle XX», dins Actes del Primer Simposi Internacional de narrativa breu, Barcelona, PAM & Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1998, p. 197-214
Arús, Joan, «Notes sobre l'origen i evolució del sonet», dins L'imperi del sonet, Barcelona, La Paraula Viva, 1971, p. 13-34
Bofill, Eugènia & José Mora, «L'haikú a Catalunya», Poesia, núm. 9 (març-abril 1998)
Boyer, Denise, «Les tankes espriuenques», dins A. D., Salvador Espriu: algunes cartes i estudis sobre la seva obra, Barcelona Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 55-69
Cabré, Lluís, «El conreu del lai líric a la literatura catalana medieval», Llengua & Literatura, núm. 2 (1987), p. 67-132
Jeanroy, A., «La “sestina doppia” de Dante et les origines de la sextine», Romania, XLII (1913), p. 481-489
Kobayashi, K., «La tanka catalana i la tanka japonesa», Revista de Catalunya, núm. 31 (juny 1989), p. 101-113
Manent, Albert, Josep Carner i el Noucentisme, Barcelona, Eds. 62, 1969, p. 59-62
Paz, Octavio, Introducción a Matsuo BASHOO, Sendas de Oku, Barcelonam, Seix Barral 1981
Rodríguez Izquierdo, Fernando, El haikú japonés, Madrid, Guadarrama, 1972
Romeu i Figueras, Josep, «Tres sextines del primer quart del segle XVII», Els Marges, núm. 4 (maig 1975), p. 7-21
—, Estudi a J. BROSSA, Vint-i-set sextines i un sonet, Barcelona, Eds. 62 (“L'Escorpí / Poesia” 70) 1982
Rossich, Albert, «La codolada, una forma mètrica catalana», Miscel·lània Aramon i Serra, III, Barcelona, Curial, 1983, p. 473-488
—, «La introducció de la mètrica italiana en la poesia catalana», Els Marges, núm. 35 (setembre 1986), p. 3-20
Balasch, Manuel, «Sobre els hexàmetres ribians i la meva versió de la Ilíada», Serra d'Or, núm. 149 (febrer 1972), p. 35-36
Castellanos Vila, Jordi, «Carles Riba y sus dos traducciones de La Odisea», dins Actas del Tercer Congreso Español de Estudios Clásicos, vol. ii. Madrid, Sociedad Española de Estudios Clásicos, 1968, p. 18-24
Cornudella, Jordi, «Arquíloc, o “la poesia sóc jo”. Una conferència de Carles Riba», dins Jaume Medina i Enric Sullà (cur.), Actes del Simposi Carles Riba, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986, p. 211-230
Cors i meya, Jordi, «Carles Riba i l'adaptació de l'hexàmetre al català en la seva traducció de l'Odissea», Els Marges, núm. 41 (febrer 1990), p. 39-56
—, «Carles Riba i Homer», dins Actes del II Simposi Carles Riba (Carles Riba: 100 anys), Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 23-35
—, «La traducció de l'Odissea per Carles Riba», dins Actes del Simposi Carles Riba, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986, p. 61-71
—, «Troballes expressives i opcions discutibles en la versió ribiana de l'Odissea», Faventia, núm. 9/2 (1987), p. 5-39
—, «L'hexàmetre homèric adaptat a la mètrica catalana en la versió catalana de l'Odissea», Faventia, búm. 20/2 (1998), p. 209-217
Fernàndez-Galiano, Manuel, «Traduccions rítmiques i geni de la llengua», dins Miscel·lània Aramon i Serra, III, Barcelona, Curial, 1983, p. 191-204
Ferraté, Joan, «La nova Odissea» i «El risc que salva», dins Carles Riba, avui, Barcelona, Alpha, 1955, p. 79-128
Garcia i Girona, J., «Unes explicacions», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, VI (1925), p. 269-277
—, «Més sobre la imitabilitat dels metres llatins», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, VII (1926), p. 210-220
—, «La versió de la estrofa alcaica», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, VIII (juliol-agost 1927), p. 172-178
Inglès I Pijoan, Martí, Estructuració dels versos llatins en català, dins Miquel Melendres, L'esposa de l'anyell, Tarragona, I.E.T. Ramon Berenguer IV, 1965, p. 511-528
Lorda Alaiz, F. M., «Dues cales en la doble traducció de l'Odissea de Carles Riba», Estudis Romànics, XIII (1963-1968), p. 349-356
Marçal, Maria Mercè, «Entorn dels hexàmetres maragallians», Haidé. Estudis maragallians, núm. 7 (2018), p. 83-101
Medina, Jaume, Els ritmes clàssics en la poesia catalana, Universitat Autònoma de Barcelona, tesi doctoral, 1976
—, «Horaci en la literatura catalana», Els Marges, núm. 7 (1976), p. 93-106
—, «Accent i ritme», Serra d'Or, núm. 210 (març 1977), p. 19-20
—, «L'hexàmetre i el dístic elegíac en la poesia catalana», Els Marges, núm. 14 (setembre 1978), p. 3-30
—, «Entorn d'una fal·làcia», Els Marges, núm. 20 (setembre 1980), p. 106-108
—, «La Renaixença i els clàssics llatins», dins Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença (18-22 de desembre de 1984), i, Barcelona, Curial, 1992, p. 317-333
Miralles, Carles, «El fragment de Cal·lí traduït per Nicolau d'Olwer (Sobre els orígens de l'adaptació del dístic elegíac al català», dins Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana, Barcelona, Al Mall, 1986, p. 83-119
Nicolau d'Olwer, Lluís, «La Odissea. Traducció de Cales Riba», L'Instant (15 octubre 1919), p. 6
—, «Traduccions paral·leles (Llucià-Plutarc)», La Revista, núm. 123 (1novembre 1920), p. 298-300
Parramon i Blasco, Jordi, «Les primeres estrofes sàfiques en llengua vulgar», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XV, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987, p. 5-11
—, Ritmes clàssics. La mètrica quantitativa i la seva adaptació accentual, Barcelona, Quaderns Crema («Assaig» 22), 1999
Pòrtulas, Jaume, «Carles Riba, tants anys després: les versions en vers de Sòfocles i d'Eurípides», Reduccions, núm. 9 (desembre 1979), p. 47-55
—, «A propòsit de les versions dels tràgics grecs de Carles Riba», dins Miscel·lània Aramon i Serra, I, Barcelona, Curial, 1979, p. 445-464
—, «Miralls tèrbols», Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clásica, núm. 2 (1986), p. 167-188
Torné i Teixidó, Ramon, «Notes a la traducció d'una elegia grega per Carles Riba. Consideracions a alguns passatges dactílics dins les tragèdies d'Eurípides i de Sòfocles», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXI [= Actes de les Jornades d'Homenatge a Dolors Condom] (1990-1991), p. 223 231
—, «Introducció», a Carles Riba, Les Bucòliques de Virgili i altres poemes pastorals, Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona, 1993, p. 9-18
—, «Significació dels Himnes homèrics de Joan Maragall a Carles Riba», dins Aula Carles Riba, Polis i nació. Política i literatura (1900‑1939), a cura de Rosa Cabré, Montserrat Jufresa i Jordi Malé, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 131-141
Valentí Fiol, Eduard, «L'adaptació de l'hexàmetre en Maragall i en les traduccions de l'Odissea de Carles Riba», Estudis Romànics XI (1967 [1962]), p. 249-264
—, «Carles Riba i la seva traducció de l'Odissea», dins Els clàssics i la literatura catalana moderna, Barcelona, 1973, p. 127-137
Vergés, Josep, «Dos intents d'aproximació al ritme de les odes d'Horaci», dins MiscelAània Aramon i Serra, I, Barcelona, Curial, 1979, p. 585-591.
Castellanos, Josep-Anton, Manual de pronunciació, Vic, Eumo, 1993
Coromines, Joan, *Sobre l'elocució catalana en el teatre i en la recitació+ dins Lleures i converses d'un filòleg, Barcelona, Club editor, 1971, p. 94-105
Oliva, Salvador, Tractat d'elocució,. Barcelona, Empúries, 2006
Vallverdú, Francesc, Elocució i ortologia catalanes, Barcelona, Jonc, 1986