Recerca


Línies de recerca


Bibliografia sobre mètrica

(a cura de Joan R. Veny-Mesauida)


I. Estudis generals

1. Estudis teòrics: mètrica i poètica
2. Estudis diacrònics
3. Mètrica clàssica
4.1. Mètriques romàniques: repertoris
4.2. Mètriques romàniques: diccionaris
5. Mètrica catalana
6.1. Mètrica castellana
6.2. Mètrica portuguesa
6.3. Mètrica italiana
6.4. Mètrica francesa
6.5. Altres

II. Mètrica

1. El recompte sil·làbic
2. El ritme
3. La rima


III. Versificació

1. Versificació sil·làbica
2. Combinacions de versos
3. Versificació accentual
4. Elocució dels versos



I. ESTUDIS GENERALS


1. Estudis teòrics: mètrica i poètica

Colangelo, Stefano, Come si legge una poesia, Roma, Carocci, 20062 [2003]

Guglielmo, Gorni, Metrica e analisi letteraria, Bolonya, Il Mulino, 1993

Antonelli, Roberto, La costruzione del testo poetico: metrica e testo, Roma, Aracne, 2004

Rossi, Luigi Enrico, Metrica e critica stilistica, Roma, Edizioni dell'Ateneo, 1963



2. Estudis diacrònics

Meillet, A., Les origines indo-européennes des mètres grecs, París, Presses Universitaires de France, 1923

Burger, M., Recherches sur la structure et l'origine des vers romans, Genève‑París, Droz & Minard, 1957

Avalle, D'Arco Silvio, Le origini della versificazione moderna, Torí, G. Giappichelli, 1979

Gasparov, Mikhaïl Leonovitch, Ocerk istorii evropejskogo sticha, Moskou, Nauka, 1989; trad. it. Storia del verso europeo, Bolonya, Il mulino 1993; trad. ang. A history of European versification, Oxford, Clarendon press, 1996



3. Mètrica clàssica

Müller, Luciano, Griechische und Lateinische Metrik; trad. fr. Métrique Grecque et Latine, París, Klincksieck, 1882; trad. it. Metrica dei greci e dei romani, Milà-Nàpols-Pisa, Ulrico Hoepli, 19262 [1883] [repr. anastàtica Milà, Hoepli - Cisalpino-Goliardica, 1976]

Dain, Alphonse, Traité de métrique grecque, París, Klincksieck, 1965

Gentili, Bruno, La metrica dei Greci, Messina-Firenze, 1955 [reimp. 1984]

Guzmán Guerra, Antonio, Manual de métrica griega, Madrid, Ediciones Clásicas, 1997

West, M. L., Introduction to Greek Metre, Oxford - Clarendon Press, 19892 [1987]

Crusius, Federico, Römische metrik. Eine Einführung, Múnic, Hueber, 19678 [19552]; nova ed. a Hildesheim, Georg Olms, 1989; trad. cast. Iniciación en la métrica latina, Barcelona, Bosch, 19874 [1951]

Nougaret, Louis, Traité de métrique latine classque, París, Klinksieck, 19864 [1963]

Nussbaum, Gerry B. Vergil's metre. A Practical Guide for Reading Latin Hexameter Poetry, Bristol, Bristol Classical Press. 19902

amunt


4.1. Mètriques romàniques: repertoris

Frank, Itsván, Répertoire métrique de la poésie des troubadours, 2 vols., París, Champion, 1953 i 1957

Tavani, Giuseppe, Repertorio metrico della lirica galego-portoghese, Roma,  Edizioni dell'Ateneo, 1967

Mölk, U., & F. Wolfzettel, Repertoire métrique de la poésie lyrique française des origines à 1350, München, Fink, 1972

Solimena, Adriana, Repertorio metrico dello Stil novo, Roma, Società Filologica Romana, 1980

Antonelli, Roberto, Repertorio metrico della scuola poetica siciliana, Palermo, Centro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani, 1984

Beltrami, P. G., Rimario trobadorico provenzale, 2 vols., Ospedaletto, Pacini, 1988 i 1994

Parramon, Jordi, Repertori mètric de la poesia catalana medieval, Barcelona, Curial-PAM, 1992

Pagnotta, Linda, Repertorio metrico della ballata italiana: secoli XIII e XIV, Milano, Ricciardi, 1995

Gómez‑Bravo, Ana Maria, Repertorio métrico de la poesía cancioneril del siglo XV, Alcalá de Henares / Madrid, Universidad de Alcalá, 1998



4.2. Mètriques romàniques: diccionaris

Aquien, Michèle, Dictionnaire de poétique, Paris, Librairie Générale Française, 1993

Bertone, Giorgio, Breve dizionario di metrica italiana, Torí, Einaudi, 1999

Besses, Gimeno, Diccionario literario y métrica castellana, Madrid, Gráficas Orbe, 1949

Cotti, Claude [et al.], Dictionnaire de composition poétique française classique, La Varenne, Société académique des arts libéraux de Paris, 1981

Di Stefano, Giuseppe, Dizionario di metrica e stilistica, [s. l.], A. Vallardi, 1996

Domínguez Caparrós, José, Diccionario de métrica española, Madrid, Paraninfo, 1985; Madrid, Alianza, 19992

Gómez Rea, Javier, Diccionario de métrica, Madrid, Mondadori, 1988

Memmo, Francesco Paolo, Dizionario di metrica italiana, Roma, Edizioni dell'Ateneo, 1983

Nanni, Luciano (cur.), Glossario di metrica italiana, Pàdua, Libraria Padovana Editrice, 2003

Pagnini, Carlo (cur.), Dizionario del poeta, [S. l.], Dopolavoro CRP, 1997

Parramon i Blasco, Jordi, Diccionari de poètica, Barcelona, Edicions 62, 1992

Ramous, Mario, La metrica, Milano, Garzanti, 1984

amunt


5. Mètrica catalana

Argente, Joan A., «Sobre la teoria de la mètrica», dins Actes del Tercer Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983, p. 77-89

—, «Fonaments del llenguatge, fonaments del poema», Reduccions, núm. 48 (desembre 1990), p. 58-87

Bargalló Valls, Josep, Manual de mètrica i versificació catalanes, Barcelona, Empúries, 1991; nova ed., rev. i aug. 2007

—, Què és la mètrica, Barcelona, Edicions 62 - Proa, 2007

Bech, Sebastià & Josep Borrell, Com es comenta un text literari, Barcelona, Barcanova, 1988

Estorch I Siqués, Pau, Elements de poètica catalana i diccionari de sa rima, Girona, 1852

Ferrater, Gabriel, «Sobre mètrica», Serra d'Or, núm. 143 (agost 1971), p. 27-28; recollit a Sobre el llenguatge, Barcelona, Quaderns Crema, 1981, p. 77-86

Foxonet, Emili, Assaig de versificació catalana clàssica i moderna, Perpinyà, Impremta Catalana, 1970

López Verdejo, Voro, Tractat de métrica valenciana, Valencia, Del Senia al Segura, 1999

Oliva, Salvador, «Bases per a un estudi de la mètrica», Els Marges, núm. 1 (març 1974), p. 100-103

—, Mètrica catalana, Barcelona, Quaderns Crema, 1980

—, Introducció a la mètrica, Barcelona, Quaderns Crema, 1986; [ressnya de Joan R. Veny-Mesquida a Llengua & Literatura, núm. 3 (1988-1989), p. 583-585]

—, «La perduració de les formes fixes en la mètrica catalana», Revista de Catalunya, núm. 48 (gener 1991), p. 123-128

—, La mètrica i el ritme de la prosa, Barcelona, Quaderns Crema, 1993

—, Nova introducció a la mètrica, Barcelona, Quaderns Crema, 2008

Serra i Baldó, Alfons & Rossend Llates, Resum de poètica catalana. Mètrica i versificació, Barcelona, Barcino, 1981 [fac. 1932]

Viladot, Lluís, Esticologia catalana, Barcelona, Llibreria Baguñà, 1908

amunt


6.1. Mètrica castellana

Baehr, Rudolf, Spanishe Verslehere auf historischer Grundlage, Tübingen, Max Niemayer, 1962; trad. cast. Manual de versificación española, Madrid, Gredos, 19844 [1970]

Domínguez Caparrós, José, Métrica española, Madrid, Síntesis, 1993

Navarro Tomàs, Tomàs, Métrica española. Reseña histórica y descriptiva, Barcelona, Labor, 19867 [1956]

Paraíso, Isabel, La métrica española en su contexto romànico, Madrid, Arco / Libros, 2000

Quilis, Antonio, Métrica española, Barcelona, Ariel, 19895 [1984]

Spang, Kurt, Análisis métrico, Pamplona, EUNSA, 1993

Torre, Esteban, Métrica española comparada, Sevilla, Publicacions de la Universidad de Sevilla, 2000

Varela Merino, Elena; Moíno Sánchez, Pablo & Jauralde Pou, Pablo, Manual de métrica Española, Madrid, Castalia Universidad, 2005



6.2. Mètrica portuguesa

Azevedo Filho, Leodegario. A. de, A técnica do verso em português, Rio de Janeiro, Livraria Academica, 1971

Carvalho, Amorim de, Tratado de versificação portuguesa, Coimbra, Almedina, 19916 [1941]

—, Problemas da versificação, Lisboa, 1981

—, Teoria geral da versificação, 2 vols., Lisboa, 1987



6.3. Mètrica italiana

Cremante, Renzo & Mario Pazzaglia (eds), La metrica, Bologna, Il Mulino, 1972

Di Girolamo, Constanzo, Teoria e prassi della versificazione, Bologna, Il Mulino, 19832, [1976]

Elwert, Wilhelm Theodor, Italienische Metrik, Munic, Max Hueber, 1968; trad. it. Versificaczione italiana dall'origini ai giorni nostri, Firenze, Le Monnier, 1973

Pazzaglia, Mario, Manuale de metrica italiana, Firenze, Sansoni, 1990

Pinchera, Antonio, La metrica, Milà, Bruno Mondadori, 1999



6.4. Mètrica francesa

Aquien, Michèle, La versification. Paris, PUF, 19953 [1990]

Elwert, Wilhelm Theodor, Französiche Metrik, Munic, Max Hueber, 1961; traf. fr. Traité de versification française des origines à nos jours, Paris, Klincksieck, 1965

Grammont, Maurice, Petit traité de versification française, Paris, Armand Collin, 196514 [1911?]

Guiraud, Pierre, La versification. Paris, PUF, 1970

Gouvard, Jean‑Michel, La Versification, París, PUF, 1999

Lote, George, Histoire du vers français, 9 vols., Paris, Boivin B Aix-en-Provence - Université de Provence 1949-1996

Suberville, Jean, Histoire et théorie de la versification française, Paris, Les Éditions de «L'École», 19462

Suchier, Walther, Französische verslehre auf historischer Grundlage, Tübingen, Max Niemeyer, 1952



6.5. Altres

Bayle, Louis, Traité de versification provençale, Toulon, L'Astrado, 1973

amunt


II. MÈTRICA


1. El recompte sil·làbic

Alarcos Llorach, Emilio, «De fonología catalana: las semiconsonantes», dins Miscel@lània Aramon i Serra I, Barcelona, Curial, 1979, p. 11-20; recollit i trad. al cat. a Estudis de lingüística catalana, Barcelona, Ariel, 1983, p. 47-53

Badia i Cardús, Montserrat, Diftongs i africats, dues qüestions polèmiques de fonologia catalana, Barcelona, Curial - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000

Badia i Margarit, Antoni M., «Phonétique et phonologie catalanes», «Els diftongs amb “i” en català: la situació dins el Bestiari de Josep Carner» i «Problemes de la mutació consonàntica en català» dins Sons i fonemes de la llengua catalana, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1988, p. 15-66, 229-245 i 247-342

Boyer, Denise, «Les normes mètriques en Espriu», dins Miscel@lània Antoni Maria Badia i Margarit / 4, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986, p. 191-220

Cardona, Osvald, Els grups de vocals en contacte, Barcelona, Fund. Vives Casajuana, 1977

Carreras, J., J. Comes & J. Pi, Fonètica catalana, Barcelona, Teide, 1989, esp., p. 47-53

Coromines, Joan, «Sobre l'elocució catalana en el teatre i en la recitació», dins Lleures i converses d'un filòleg, Barcelona, Club editor, 1971, p. 94-105

IEC, Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, Barcelona, 1990

Palmada, Blanca, «La construcció de les síl·labes i l'elisió vocàlica del català», Llengua & Literatura, núm. 5 (1992-1993), p. 371-392

Recasens, Daniel, «Fonètica i llenguatge poètic», dins Temes de fonètica i lingüística catalana, Tarragona, Publicacions de la Diputació, 1990, p. 57-81

—, «Diftongs del català (Domini del mot)» i «Vocalisme i diftongs del català (Mots en seqüència)», dins Fonètica descriptiva del català, Barcelona, IEC, 1991, p. 153-161 i 163-170

Solà, Joan, «Lliçó de prosòdia del segle XVI», Diario de Barcelona (17 i 24 novembre 1974); recollit a A l'entorn de la llengua, Barcelona, Laia, 1977, p. 59-64

Sullà, Enric, «Sobre l'art del vers a El poema de la rosa als llavis», Serra d'Or, núm. 179 (agost 1974), p. 19-22

Vallverdú Albornà, Teresa, Fenòmens en grups vocàlics, dins Joan Solà (dir.), Gramàtica del català contemporani, vol. 1, Barcelona, Empúries, 2002, p. 129-167

Wheeler, Max, «Els fonemes catalans: alguns problemes», Els Marges, 9 (gener 1977), p. 7-22

amunt


2. El ritme

Alarcos Llorach, Emilio, «Secuncia sintáctica y secuencia rítmica+ dins Estudios y ensayos literarios, Madrid, Júcar, 1976

albín, Rafael de, Sistema de rítmica castellana, Madrid, Gredos, 1963

Bonet, Eulàlia & Maria-Rosa Lloret, Fonologia catalana, Barcelona, Ariel, 1998

Busquets, Loreto, «Ritme i melodia a Sol, i de dol», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes XII, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986, p. 191-220

Capdevila, Josep Maria, «Joan Alcover. El ritme», dins Estudis i lectures, Barcelona, Selecta, 1965, p. 65-87

Durand, Jacques, Generative and Non-linear Phonology, Essex, Longman, 1990; trad. cast. Fundamentos de fonología generatica y no lineal, Barcelona, Teide, 1992

García Calvo, Agustín, El ritmo del lenguaje, Barcelona, La Gaya Ciencia, 1975

Chomsky, Noam & Morris Halle, The Sound Pattern of English, Nova York, Harper & Row, 1968; trad. cast. Principios de fonología generativa, Madrid, Fundamentos, 1979

Garde, Paul, L'accent, Paris, PUF, 1968

Gili y Gaya, Samuel, El ritmo en la poesía contemporánea, Barcelona, Universitat, 1953

Goldsmith, J., «An overview of autosegmental phonology», Linguistic Analisys, núm. 2 (1976), p. 23-68

—, Autosegmental phonology, Nova York, Garland, 1979

Halle, Morris & Samuel Keyser, English Stress: its Form, its Growth, and its Role in Verse, Nova York, Harper & Row, 1971

Jakobson, Roman & Morris Halle, Fundamentals of language, The Hague, Mouton, 1956; trad. cat. Fonaments del llenguatge, Barcelona, Empúries, 1984

Liberman, Mark & Alan Prince, «On stress and linguistic rhythm», Linguistic Inquiry, vol. VIII, núm. 2 (1977), p. 249-336

López Estrada, Francisco, «El ritmo poético», «El grupo fónico», «La medida silábica» i «Los pies métricos», dins Métrica española del siglo XX, Madrid, Gredos, 1969, p. 26-66

Martínez Celdrán, Eugenio, Fonética, Barcelona, Teide, 19944 [1981]

Mazaleyrat, Jean, Pour un étude rythmique du vers français moderne, Paris, Minard, 1963

Montoliu, Manuel de, »De mètrica catalana. I. El rtime», dins Estudis de literatura catalana, Barcelona, Societat Catalana d'Edicions, 1912, p. 263-268

Oliva, Salvador, «Dos aspectes del ritme en el català modern», Els Marges, núm. 9 (gener 1977), p. 89-96

— & Pep Serra, «L'accent», dins Joan Solà (dir.), Gramàtica del català contemporani, vol. 1, Barcelona, Empúries, 2002, p. 347-391

Tavani, Giuseppe, Poesia e ritmo, Lisboa, Sá da Costa, 1983

—, «Foix, Pere Quart, Espriu: tres maneres de fer poesia», dins Actes del Tercer Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catlanes, Oxford, Dolphin, 1976, p. 337-352

amunt


3. La rima

Balbín Lucas, Rafael de, «Sobre la configuración estrófica de la rima castellana», Revista de Filología Española, XLVII (1964), p. 237-246

Chevrier, Alain, Le sexe des rimes, París, les Belles lettres, 1996

Domínguez Caparrós, José, La rima: entre el ritmo y la eufonía, València, Episteme, 1997

Ferrer Pastor, Francesc, Diccionari de la rima, (2 vols.), València, Impremta Fermar, 1980 i 1981

Gimferrer, Pere, «Notes de lectura», Serra d'Or, núm. 147 (desembre 1971), p. 87

Jordan De Urries, Josep, «Una hipótesis sobre el origen de la rima», Associació Wagneriana, XXV, Conferències, p. 449-468

Llates, Rossend, «La qüestió de les falses rimes», «L'alternància de rimes masculines i femenines» i «Rimes i vers lliure», Mirador, any I, núm. 18 (30 maig 1929) p. 6, núm. 20 (13 juny 1929) p. 6 i núm. 23 (4 juliol 1929), p. 4; reel. al capítol sobre «La rima» del Resum de poètica catalana. Mètrica i versificació, Barcelona, Barcino, 1932 [fac. 1981], p. 67-80

Mariner i Bigorra, Sebastià, «Qüestions de mètrica estructural catalana», dins Actes del Tercer  Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Oxford, Penguin, 1976, p. 93-114

Montoliu, Manuel de, «De mètrica catalana. II. La rima», dins Estudis de literatura catalana, Barcelona, Societat Catalana d'Edicions, 1912, p. 269-275

Parramon i Blasco, Jordi, «Consideracions sobre l'assonància», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989, p. 129-138

Rafart, Susanna, Diccionari de la rima, Barcelona, Edicions 62, 1999

Sarri, Francesco, Perchè la rima, Firenze, Vallecchi, 1950

Teixidor, Jordi, Manual de la rima, Barcelona, La Busca, 2005

Trenchs, Josep, «La rima leonina y las suscripciones documentales catalanas», dins Miscel·lània Sanchis Guarner, I, València, Universitat de València, 1984, p. 373-379

amunt


III. VERSIFICACIÓ


1. Versificació sil·làbica

Asperti, Stefano, «La qüestió de les prosificacions en les cròniques medievals catalanes», dins Actes del Novè col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes, vol. 1, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, p. 85-137

Avalle, D'Arco Silvio, Preistoria dell'endecasillabo, Milà-Nàpols, Ricciardi, 1963

Ramírez i Molas, Pere, «El decasíl·lab d'Ausiàs i la recepció de l'“endecasíl·labo” petrarquista», Versants, núm. 7 (1985), p. 67-88

Riquer, Martí de, «Els poetes petrarquistes de Catalunya», La Revista, any. XVII (gener-juny 1935), p. 52-54

Serra i Baldó, Alfons, «El decasíl·lab català i l'“endecasillabo italiano”», Quaderns de Poesia, núm. 3 (octubre 1935)

Tavani, Giuseppe, «Catalogo delle simetrie endecasillabiche», dins AA. DD., Symposium in Honorem prof. Martí de Riquer, Barcelona, Quaderns Crema, 1984, p. 363-382

amunt


2. Combinacions de versos

Alegret, Joan, «Consideracions sobre l'adaptació per Carles Riba del tannka japonès», Revista de Catalunya, núm. 49 (febrer 1991), p. 147-151

Aparicio, M., «Poesia i brevetat: motes sobre la tanka en la poesia catalana del segle XX», dins Actes del Primer Simposi Internacional de narrativa breu, Barcelona, PAM & Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1998, p. 197-214

Arús, Joan, «Notes sobre l'origen i evolució del sonet», dins L'imperi del sonet, Barcelona, La Paraula Viva, 1971, p. 13-34

Bofill, Eugènia & José Mora, «L'haikú a Catalunya», Poesia, núm. 9 (març-abril 1998)

Boyer, Denise, «Les tankes espriuenques», dins A. D., Salvador Espriu: algunes cartes i estudis sobre la seva obra, Barcelona Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 55-69

Cabré, Lluís, «El conreu del lai líric a la literatura catalana medieval», Llengua & Literatura, núm. 2 (1987), p. 67-132

Jeanroy, A., «La “sestina doppia” de Dante et les origines de la sextine», Romania, XLII (1913), p. 481-489

Kobayashi, K., «La tanka catalana i la tanka japonesa», Revista de Catalunya, núm. 31 (juny 1989), p. 101-113

Manent, Albert, Josep Carner i el Noucentisme, Barcelona, Eds. 62, 1969, p. 59-62

Paz, Octavio, Introducción a Matsuo BASHOO, Sendas de Oku, Barcelonam, Seix Barral 1981

Rodríguez Izquierdo, Fernando, El haikú japonés, Madrid, Guadarrama, 1972

Romeu i Figueras, Josep, «Tres sextines del primer quart del segle XVII», Els Marges, núm. 4 (maig 1975), p. 7-21

—, Estudi a J. BROSSA, Vint-i-set sextines i un sonet, Barcelona, Eds. 62 (“L'Escorpí / Poesia” 70) 1982

Rossich, Albert, «La codolada, una forma mètrica catalana», Miscel·lània Aramon i Serra, III, Barcelona, Curial, 1983, p. 473-488

—, «La introducció de la mètrica italiana en la poesia catalana», Els Marges, núm. 35 (setembre 1986), p. 3-20

amunt


3. Versificació accentual

Balasch, Manuel, «Sobre els hexàmetres ribians i la meva versió de la Ilíada», Serra d'Or, núm. 149 (febrer 1972), p. 35-36

Castellanos Vila, Jordi, «Carles Riba y sus dos traducciones de La Odisea», dins Actas del Tercer Congreso Español de Estudios Clásicos, vol. ii. Madrid, Sociedad Española de Estudios Clásicos, 1968, p. 18-24

Cornudella, Jordi, «Arquíloc, o “la poesia sóc jo”. Una conferència de Carles Riba», dins Jaume Medina i Enric Sullà (cur.), Actes del Simposi Carles Riba, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986, p. 211-230

Cors i meya, Jordi, «Carles Riba i l'adaptació de l'hexàmetre al català en la seva traducció de l'Odissea», Els Marges, núm. 41 (febrer 1990), p. 39-56

—, «Carles Riba i Homer», dins Actes del II Simposi Carles Riba (Carles Riba: 100 anys), Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 23-35

—, «La traducció de l'Odissea per Carles Riba», dins Actes del Simposi Carles Riba, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986, p. 61-71

—, «Troballes expressives i opcions discutibles en la versió ribiana de l'Odissea», Faventia, núm. 9/2 (1987), p. 5-39

—, «L'hexàmetre homèric adaptat a la mètrica catalana en la versió catalana de l'Odissea», Faventia, búm. 20/2 (1998), p. 209-217

Fernàndez-Galiano, Manuel, «Traduccions rítmiques i geni de la llengua», dins Miscel·lània Aramon i Serra, III, Barcelona, Curial, 1983, p. 191-204

Ferraté, Joan, «La nova Odissea» i «El risc que salva», dins Carles Riba, avui, Barcelona, Alpha, 1955, p. 79-128

Garcia i Girona, J., «Unes explicacions», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, VI (1925), p. 269-277

—, «Més sobre la imitabilitat dels metres llatins», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, VII (1926), p. 210-220

—, «La versió de la estrofa alcaica», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, VIII (juliol-agost 1927), p. 172-178

Inglès I Pijoan, Martí, Estructuració dels versos llatins en català, dins Miquel Melendres, L'esposa de l'anyell, Tarragona, I.E.T. Ramon Berenguer IV, 1965, p. 511-528

Lorda Alaiz, F. M., «Dues cales en la doble traducció de l'Odissea de Carles Riba», Estudis Romànics, XIII (1963-1968), p. 349-356

Medina, Jaume, Els ritmes clàssics en la poesia catalana, Universitat Autònoma de Barcelona, tesi doctoral, 1976

—, «Horaci en la literatura catalana», Els Marges, núm. 7 (1976), p. 93-106

—, «Accent i ritme», Serra d'Or, núm. 210 (març 1977), p. 19-20

—, «L'hexàmetre i el dístic elegíac en la poesia catalana», Els Marges, núm. 14 (setembre 1978), p. 3-30

—, «Entorn d'una fal·làcia», Els Marges, núm. 20 (setembre 1980), p. 106-108

—, «La Renaixença i els clàssics llatins», dins Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença (18-22 de desembre de 1984), i, Barcelona, Curial, 1992, p. 317-333

Miralles, Carles, «El fragment de Cal·lí traduït per Nicolau d'Olwer (Sobre els orígens de l'adaptació del dístic elegíac al català», dins Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana, Barcelona, Al Mall, 1986, p. 83-119

Nicolau d'Olwer, Lluís, «La Odissea. Traducció de Cales Riba», L'Instant (15 octubre 1919), p. 6

—, «Traduccions paral·leles (Llucià-Plutarc)», La Revista, núm. 123 (1novembre 1920), p. 298-300

Parramon i Blasco, Jordi, «Les primeres estrofes sàfiques en llengua vulgar», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XV, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987, p. 5-11

—, Ritmes clàssics. La mètrica quantitativa i la seva adaptació accentual, Barcelona, Quaderns Crema («Assaig» 22), 1999

Pòrtulas, Jaume, «Carles Riba, tants anys després: les versions en vers de Sòfocles i d'Eurípides», Reduccions, núm. 9 (desembre 1979), p. 47-55

—, «A propòsit de les versions dels tràgics grecs de Carles Riba», dins Miscel·lània Aramon i Serra, I, Barcelona, Curial, 1979, p. 445-464

—, «Miralls tèrbols», Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clásica, núm. 2 (1986), p. 167-188

Torné i Teixidó, Ramon, «Notes a la traducció d'una elegia grega per Carles Riba. Consideracions a alguns passatges dactílics dins les tragèdies d'Eurípides i de Sòfocles», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXI [= Actes de les Jornades d'Homenatge a Dolors Condom] (1990-1991), p. 223 231

—, «Introducció», a Carles Riba, Les Bucòliques de Virgili i altres poemes pastorals, Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona, 1993, p. 9-18

—, «Significació dels Himnes homèrics de Joan Maragall a Carles Riba», dins Aula Carles Riba, Polis i nació. Política i literatura (1900‑1939), a cura de Rosa Cabré, Montserrat Jufresa i Jordi Malé, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 131-141

Valentí Fiol, Eduard, «L'adaptació de l'hexàmetre en Maragall i en les traduccions de l'Odissea de Carles Riba», Estudis Romànics XI (1967 [1962]), p. 249-264

—, «Carles Riba i la seva traducció de l'Odissea», dins Els clàssics i la literatura catalana moderna, Barcelona, 1973, p. 127-137

Vergés, Josep, «Dos intents d'aproximació al ritme de les odes d'Horaci», dins MiscelAània Aramon i Serra, I, Barcelona, Curial, 1979, p. 585-591.

amunt


4. Elocució dels versos

Castellanos, Josep-Anton, Manual de pronunciació, Vic, Eumo, 1993

Coromines, Joan, *Sobre l'elocució catalana en el teatre i en la recitació+ dins Lleures i converses d'un filòleg, Barcelona, Club editor, 1971, p. 94-105

Oliva, Salvador, Tractat d'elocució,. Barcelona, Empúries, 2006

Vallverdú, Francesc, Elocució i ortologia catalanes, Barcelona, Jonc, 1986

amunt

© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal