Càtedra Màrius Torres

Hi ha dues formes d’acostament als recursos retòrics: una consisteix a saber identificar el fenomen designat per un determinat terme; l’altra tracta de descobrir quin és el terme que cal utilitzar per designar un determinat procediment. En el primer cas, es va del terme al fenomen; en el segon, del fenomen al terme. L'eina que presenta aquesta pàgina pretén servir d’ajut en les dues direccions, semasiològica (del signe al concepte) i onomasiològica (del concepte al signe).

L’aplicatiu de la web ofereix per això tres vies de consulta, de més ampli a menys: per àmbits, per procediments o per termes.

• La cerca per àmbits (onomasiològica) està pensada per oferir un primer indici, genèric, relatiu a l’abast del terme que s’està buscant i vol respondre a la pregunta «a quin àmbit de la llengua afecta aquest procediment?» Els àmbits, en aquest cas, són el dels sons (fonètica), el dels significats (semàntica), el de les oracions (sintaxi), el de la correcció (gramàtica) i el del discurs. Cada àmbit es pot filtrar segons els procediments amb què actua el recurs (addició, substitució, permutació, etc.).

• La cerca per procediments (també onomasiològica) pretén respondre a la pregunta «com es diu aquest procediment»?. A tal fi, la consulta es fa a través de la selecció d’un dels procediments en què s’han agrupat els recursos, amb una breu descripció que els acompanya per facilitar-ne la tria.

• La cerca per termes (semasiològica) segueix el procediment de consulta habitual d’un diccionari, és a dir, que respon a la pregunta «quin procediment designa aquest terme?».

La cerca lliure permet buscar paraules concretes en tot el text del diccionari, si bé també permet acotar les cerques dins l’inventari de termes, dins les definicions o dins els exemples.