Activitats > Conferències



    Josep Camps, Editar Jacint Verdaguer al segle XXI: problemes, propostes, solucions (Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, 16 de desembre de 2022)

    Editar Jacint Verdaguer al segle XXI: problemes, propostes, solucionsLa conferència consistirà en primer lloc en una explicació dels criteris de la Societat Verdaguer per a l'edició de les obres del gran poeta, il·lustrats amb alguns textos editats, i després se centrarà en el comentari de casos concrets extrets dels Idil·lis i cants místics, amb algunes reflexions sobre les característiques de les edicions crítiques.

     

    amunt


    Carmen Cuadrado, Anàlisi de la conducta escrita (Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, 9 de desembre de 2021)

    Anàlisi de la conducta escritaLa primera part de la conferència, de tall més teòric, versarà sobre els objectes de l’estudi de la grafologia i la perícia cal·ligràfica, la metodologia de treball de cada disciplina i els àmbits en què poden aplicar-se. La segona part, més pràctica, constarà, en primer lloc, d’una presentació general sobre les variants grafològiques (ordre, mida, forma, ritme, etc.) que permeten identificar les característiques psicològiques de la persona, i, segonament, ja dins l'àmbit de la perícia cal·ligràfica, d’algunes consideracions sobre els elements gràfics que s’analitzen per esbrinar l’autenticitat o la falsedat de l’escriptura i/o la firma d’un manuscrit; tot plegat, acompanyat d’exemples il·lustratius.

     

    amunt


    Pedro Nilsson-Fernàndez, Avui llegirem 20.000 pàgines (Estilometria pedroliana) (Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, 25 d'octubre de 2018)

    Avui llegirem 20.000 pàgines (Estilometria pedroliana)Qui s’hagi proposat de treballar sobre la totalitat de l’obra de Manuel de Pedrolo —un dels intel·lectuals més prolífics i polígrafs que mai s’hagin donat en la nostra minoritzada literatura— s’haurà trobat amb el repte d’analitzar un corpus de més de cent cinquanta obres. Tot i que al llarg de la seva carrera i d’ençà de la seva mort el 1990 han aparegut molts estudis que tracten diferents aspectes de la seva obra, manca un estudi global de la totalitat del corpus pedrolià. Aquesta conferència defensarà una lectura determinada —també parcial— d’aquest corpus i dibuixarà possibles línies de recerca que només es poden articular des de la disciplina de les humanitats digitals i l’avenç —de la mà de la Càtedra Màrius Torres— que significa la digitalització de les obres completes del segarrenc. La intervenció es basarà principalment en tècniques relacionades amb l’estilometria, però també oferirà exemples de com aquests textos es poden tractar amb scripts per extreure la seva toponímia i visualitzar-los a través de GIS, entre d’altres.

     

    amunt


    Núria Vila Lafita, Sobre arxius literaris contemporanis. La restauració de «manuscrits moderns»: el cas de Joan Duch (Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, 12 de desembre de 2016)

    Sobre arxius literaris contemporanis. La restauració de «manuscrits moderns»: el cas de Joan DuchEn parlar de restauració de manuscrits, la tendència és a pensar en documents antics, que el temps ha anat deturpant i per això necessiten una actuació que els acosti a la seva aparença original. Però el mateix pot esdevenir-se amb els documents que la crítica genètica francesa va batejar com a «manuscrits moderns», els autògrafs que testimonien els estadis de redacció de l'obra d'un escriptor: tot i el menor temps escolat (la major part d'aquests testimonis són de després del segle XVIII), aquests materials estan sotmesos a factors similars als que afecten els antics, als quals se n'afegeixen d'altres, com l'ús de papers cada vegada de menor qualitat o el maltractament que se’ls ha dispensat precisament pel poc valor que habitualment se'ls ha concedit. A partir del cas d'un manuscrit de Joan Duch, la conferència pretén explicar els diferents tipus d’incidències que el temps pot haver deixat sobre aquests materials i els processos i tècniques que pot seguir la seva restauració.

     

    amunt


    Fatiha Idmhand, Investigación y promoción de habilidades «digitales»: el proyecto CHispa en las Humanidades Digitales (Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, 13 de maig de 2015)

    Investigación y promoción de habilidades «digitales»: el proyecto CHispa en las Humanidades DigitalesLes eines digitals modifiquen les condicions d'accés, de producció i de difusió del saber i dels coneixements i donen lloc a una conversió progressiva de les pràctiques científiques introduint, progressivament, treballs, col·laboracions i investigacions més "trans-disciplinars". Per anomenar aquestes noves habilitats, sobretot en l'àmbit de les ciències humanes i socials, es parla d'«Humanitats Digitals». En el marc del programa CHispa portem a terme un programa en ciències humanes que intenta comprendre els actuals desafiaments de la "conversió digital" i que difon arxius i desenvolupa estudis sobre les condicions de la creació sous contrainte.

     

    amunt


    Eulàlia Miralles, Redescobrir un clàssic: Francesc Fontanella, poeta barroc (Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, 1 de desembre de 2014)

    Redescobrir un clàssic: Francesc Fontanella, poeta barrocEn els darrers anys hem pogut assistir a la revisió i consegüent revalorització de l'obra de Francesc Fontanella (1622-1683/85), màxim exponent del barroc català. Llegir la seva producció poètica des d'una nova perspectiva, lliure d'apriorismes i a la llum de les noves descobertes sobre l'home i l'obra, és la voluntat d'aquesta sessió.

     

    amunt


    Maria Pujol Valls, L'obra de Josep Vallvedú: radiografia des d'Anglaterra (Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, 16 de febrer de 2012)

    L'obra de Josep Vallvedú: radiografia des d'AnglaterraL'obra de Josep Vallverdú ha estat l'objecte d'estudi de la tesi doctoral de Maria Pujol i Valls a la Universitat de Lancaster, Anglaterra. La jove maresmenca s'ha centrat especialment en els llibres personals i de ficció infantil i juvenil de l'autor lleidetà per analitzar-los com a obres literàries, però també com a expressions culturals marcades pel context històric.
         Després de la conferència hi haurà un diàleg amb l'escriptor.

     

    amunt


    Magí Sunyer, Mètrica i creació (Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, 17 de gener de 2012)

    Mètrica i creacióDins l'àmbit de la matèria de mètrica i versificació, el reconegut investigador i escriptor Magí Sunyer, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, exposarà la seva visió de la mètrica des del punt de vista del creador. La conferència anirà il·lustrada amb lectures de textos de l'autor, que els comentarà des del punt de vista de la mètrica i la versificació.

     

    amunt


    Joan Pomar, La poesia catalana contemporània a les Balears (Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, 10 de març de 2010)

    La poesia catalana contemporània a les BalearsJoan Pomar Mir (Campos, 1955), poeta, en aquesta conferència ens proposa un viatge per l'activitat poètica actual a les Illes Balears, a través d'un elenc prou exhaustiu de poetes i tot mirant d'establir les principals escoles i tendències i de situar les plataformes més importants de difusió de la poesia a les Illes. La sessió s'acompanya amb la lectura de fragments de textos poètics triats segons les preferències del conferenciant.

     

    amunt


    Josep Camps, Editar J. B. Xuriguera (Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, 21 de maig de 2008)

    Editar J. B. XurigueraAmb motiu del centenari del seu naixement s'han reeditat les dues novel·les que Joan Baptista Xuriguera va publicar durant els anys de la República: Desembre (1934) i Hilde (1935). Uns textos que l'autor va revisar profundament després de tornar de l'exili el 1948 però que no van arribar a veure la llum. La sessió planteja, d’una banda, comparar les dues versions de Desembre i Hilde i els motius que van impel·lir Xuriguera en la revisió de cada novel·la; i de l'altra, comentar els criteris que s’han seguit a l'hora d'editar-les de nou.

     

    amunt


    Enric Falguera, L'edició de l'Obra completa de Jaume Agelet i Garriga (Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, 13 de maig de 2008)

    L'edició de l'Obra completa de Jaume Agelet i GarrigaLa xerrada vol donar a conèixer el procés de revisió que el poeta du a terme de la seva obra en els darrers anys de la seva vida, les raons que el menaren a fer-ho i els canvis que opera, així com les dificultats que han aparegut a l’hora d’establir el text com a definitiu a partir del material llegat per l’autor.

     

    amunt


    Lluís Solà, Lliçó de dicció i elocució, amb lectura de poemes propis (Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, 1 d'abril de 2008)

    Lliçó de dicció i elocució, amb lectura de poemes propisL'exposició va consistir en una argumentada defensa de l'oralitat, de la necessitat que la poesia sigui dita, seguida d'una memorable lectura d'una tria dels seus poemes. La presentació del convidat va anar a càrrec del poeta Jordi Pàmias, que va destacar i interpretar alguns aspectes de la poesia de Solà.

     

    amunt


    José Corredor Matheos, J. V. Foix: el poeta i les arts plàstiques (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida, 12 de desembre de 2006)

    J. V. Foix: el poeta i les arts plàstiquesEn el context de l'exposició J. V. Foix, Poemes de pedra, l'Aula Màrius Torres ha volgut comptar amb un dels millors especialistes sobre art contemporani, a més d'escriptor i traductor (Premio Nacional de Poesía 2005 i traductor al castellà de Foix, entre d’altres autors) perquè exposi la seva anàlisi d'un dels aspectes més remarcats per la crítica foixiana però, alhora, un dels més desconeguts: la relació de la seva obra amb les arts plàstiques.

     

    amunt


    Miquel M. Gibert, Sobre l'edició del teatre complet de Josep Maria de Sagarra (Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, 29 de novembre de 2006)

    Sobre l'edició del teatre complet de Josep Maria de SagarraLa conferència va consistir en una breu relació de la cronologia del projecte d'edició crítica de l'obra completa de Josep Maria de Sagarra, la descripció de la metodologia emprada en la feina de col·lació de variants i correcció de proves, i la formulació d'alguns dels problemes que presenten els manuscrits sagarrians.

     

    amunt


    Enric Gallén, Mite i teatre contemporani. A propòsit de Salvador Espriu (Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, 29 de març de 2006)

    Mite i teatre contemporani. A propòsit de Salvador EspriuLa conferència va consistir en una contextualització general del teatre entre finals del segle XIX i els anys trenta del segle XX (de Wilde, D'Annunzio, etc. fins a Cocteau, Gide, Brecht, Thornton Wilder, Giraudoux, O' Neill, Anouilh, etc., amb atenció als autors catalans: Maragall, Ors, Carrion, Villalonga, Arbó), seguida d'una anàlisi de la producció teatral de Salvador Espriu en relació amb alguns dels referents apuntats.

     

    amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal