Espai Màrius Torres

Màrius Torres

 



 

[En preparació]

 



 

Màrius Torres (Lleida, 1910 - Sanatori del Puig d’Olena, 1942) forma part de la generació d’escriptors catalans, com Salvador Espriu, Rosa Leveroni, B. Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor o Joan Vinyoli, que van viure la (1936-1939) en plena joventut, i van patir l’emmudiment a què va sotmetre la cultura catalana la Dictadura (1939-1975). En el cas de Màrius Torres, el conflicte bèl·lic es va superposar a una circumstància personal: l’aïllament de la societat a causa de la tuberculosi pulmonar que va contraure, als vint-i-cinc anys, just quan encetava la seva professió com a metge, i que el va recloure al sanatori antituberculós del Puig d'Olena, a 50 Km al nord de Barcelona, el desembre de 1935 fins a la seva mort. Des d’aquest sanatori, a més de ser un testimoni passiu i anguniejat de la fratricida guerra, va patir en la pròpia carn la derrota dels republicans: la família i moltes amistats van haver d’emprendre el camí de l’. Ell va restar, malalt i derrotat, exiliat a l’interior. D’altra banda, els valors predominants a l’Europa d’inicis de 1940, amb l’avenç dels sistemes totalitaris feixistes, van enderrocar els valors democràtics i republicans en què havia estat educat.

Si bé els primers aplecs poètics daten de l’època d’estudiant de Medicina, la major part de la tria de poesies que va deixar per a ser publicades van ser escrites durant el període que va viure al sanatori. La primera edició de la seva poesia va haver de ser publicada a l’exili mexicà pel seu amic l’any 1947, a causa de la repressió sobre la llengua, la cultura i les institucions catalanes de la dictadura franquista. La seva obra poètica no va poder veure la llum a Catalunya fins vuit anys després de la seva mort, l’any 1950, dins la prestigiosa col·lecció . Des d’aleshores se n’han publicat cinc edicions més.

 

 


Crèdits

Sota llicència de Creative Commons amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal