Enllaços directes
Màrius Torres (Lleida 1910 - sanatori de Puig d’Olena 1942) forma part de la generació sacrificada d’escriptors catalans. Només va poder exercir dos anys com a metge perquè va contraure la tuberculosi. Passa els darrers set anys de la seva vida al sanatori antituberculós de Puig d’Olena, on prepara la tria definitiva dels seus versos que romandrà cinc anys inèdita fins que el seu amic Joan Sales l’edita a Coyoacan (Mèxic). La seva obra poètica no pretén trencar tradicions ni obrir noves vies de creació artística, expressa un ventall ric i matisat de sentiments, dubtes, anhels, somnis, idees, estats d’ànim perfectament vigents per als lectors actuals.
Màrius Torres (Lleida, 1910 - Sanatori del Puig d’Olena, 1942) forma part de la generació d’escriptors catalans, com Salvador Espriu, Rosa Leveroni, B. Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor o Joan Vinyoli, que van viure la (1936-1939) en plena joventut, i van patir l’emmudiment a què va sotmetre la cultura catalana la Dictadura (1939-1975). En el cas de Màrius Torres, el conflicte bèl·lic es va superposar a una circumstància personal: l’aïllament de la societat a causa de la tuberculosi pulmonar que va contraure, als vint-i-cinc anys, just quan encetava la seva professió com a metge, i que el va recloure al sanatori antituberculós del Puig d'Olena, a 50 Km al nord de Barcelona, el desembre de 1935 fins a la seva mort. Des d’aquest sanatori, a més de ser un testimoni passiu i anguniejat de la fratricida guerra, va patir en la pròpia carn la derrota dels republicans: la família i moltes amistats van haver d’emprendre el camí de l’. Ell va restar, malalt i derrotat, exiliat a l’interior. D’altra banda, els valors predominants a l’Europa d’inicis de 1940, amb l’avenç dels sistemes totalitaris feixistes, van enderrocar els valors democràtics i republicans en què havia estat educat.
Si bé els primers aplecs poètics daten de l’època d’estudiant de Medicina, la major part de la tria de poesies que va deixar per a ser publicades van ser escrites durant el període que va viure al sanatori. La primera edició de la seva poesia va haver de ser publicada a l’exili mexicà pel seu amic Joan Sales l’any 1947, a causa de la repressió sobre la llengua, la cultura i les institucions catalanes de la dictadura franquista. La seva obra poètica no va poder veure la llum a Catalunya fins vuit anys després de la seva mort, l’any 1950, dins la prestigiosa col·lecció Els llibres de l’Ossa Menor. Des d’aleshores se n’han publicat cinc edicions més. Fins molts anys després de la seva mort no s’han publicat les traduccions de poesia, la farsa teatral i la prosa.