Publicacions > Col·leccions >


Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana

Cada volum de la Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana conté l’edició facsímil d’una traducció «històrica» amb un estudi introductori. Són traduccions històriques les que es van aportar al sistema literari català fins al final del primer terç del segle XX, amb la finalitat de donar a conèixer obres de referència de la literatura universal. Els estudis introductoris abordaran l’anàlisi de l’obra des dels vessants de la recepció de l’autor en el context de les lletres catalanes, de la història de la traducció, en relació a altres traduccions de la mateixa obra i a la tasca del traductor i dels aspectes més tècnics i lingüístics de la traducció.

Aquesta col·lecció compta amb un comitè científic.

La BHTC és una iniciativa conjunta de la Càtedra Màrius Torres, el Grup TRILCAT de la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Carulla, amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya.




separador

 

Pensaments, trad. d’Albert Aldrich; Barcelona, Biblioteca Popular de L’Avenç, 1912
Leopardi, Giacomo, Pensaments, trad. d’Albert Aldrich; Barcelona, Biblioteca Popular de L’Avenç, 1912, estudi introductori de Gabriella Gavagnin; Barcelona, Editorial Barcino, 2025 [En preparació]

  • Comprar el llibre

 

Poemes, trad. d’Agustí Esclasans; Barcelona, Editorial Barcino, 1934
Poe, E. A., Poemes, trad. d’Agustí Esclasans; Barcelona, Editorial Barcino, 1934, estudi introductori de Jordi Larios; Barcelona, Editorial Barcino, 2023 [Novetat]

Aquest volum recull l’edició facsímil d’Els poemes d’Edgar Poe en la traducció que en va fer Agustí Esclasans, producte d’un context històric concret i, sobretot, d’una fase concreta de l’Esclasans traductor, del seu aprenentatge i les seves limitacions, i també un estudi introductori de Jordi Làrius que contextualitza i explica les vicissituds de la traducció.

  • Comprar el llibre

 

Cliqueu per veure'n algunes pàgines
Flaubert, Gustave, Tres contes, trad. de Ramon Esquerra; Barcelona, Quaderns Literaris, 1936, estudi introductori de Marta Marfany; Barcelona, Editorial Barcino, 2024

Aquest volum aplega els Tres contes de Flaubert en la traducció que en va fer Ramon Esquerra i amb un estudi introductori de Marta Marfany, que explica perquè aquesta traducció és el fruit d’un lector perspicaç que coneix tots els mecanismes i detalls de l’obra original i que sap traslladar-los amb encert al català, amb la mateixa exigència i rigor que s’imposava Flaubert.

 

Cliqueu per veure'n algunes pàgines
Goethe, J. W., La Marguerideta, trad. de Joan Maragall; Barcelona, Biblioteca Popular de L’Avenç, 1910, estudi introductori a cura de Josep Murgades; Barcelona, Editorial Barcino, 2022

«La Marguerideta» és un dels episodis més coneguts i emotius del Faust, una de les obres més famoses de Goethe. Maragall va decidir traslladar-la al català, quan ja havia esdevingut un prestigiós poeta, d’acord amb la seva voluntat de connectar la cultura catalana amb l’europea del moment i amb la importància que concedia a les traduccions. A banda de la versió maragalliana en facsímil del text, aquesta edició ofereix un profund estudi introductori de Josep Murgades Barceló, que el situa en el seu context i en destaca la importància històrica.

 

Cliqueu per veure'n algunes pàgines
Alighieri, Dant, La vida nova, trad. de Manuel de Montoliu; Barcelona, Biblioteca Popular de L’Avenç, 1903, estudi introductori a cura de Francesco Ardolino; Barcelona, Editorial Barcino, 2021

Manuel de Montoliu va ser el primer traductor de la primera versió completa de La Vida Nova considerada, cronològicament, la primera obra de Dante Alighieri (ca. 1292) i la segona per importància, després de la Divina Comèdia. La seva versió, en català, va aparèixer l’any 1903 i respectava la distinció entre poesia i prosa. El 1937 en va aparèixer una segona edició, amb la versió esmenada segons les normes fabrianes.
La Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana ofereix en aquest volum el facsímil del text de 1903 amb la introducció i les notes que Montoliu (encara insegur en les seves decisions) escrivia mentre maldava per ocupar una posició personal dins del panorama dels estudis dantescos de l’època, precedida d’un complet estudi crític elaborat per Francesco Ardolino.

 

Cliqueu per veure'n algunes pàgines
Tolstoi, L., La mort d’Ivan Ílitx, trad. de Francesc Payarols; Barcelona, Proa, 1930, estudi introductori d’Ivan Garcia Sala; Barcelona, Editorial Barcino, 2020

La mort d’Ivan Ilitx (1886) és una obra fonamental de Lev Tolstoi (1828-1910) equiparable, malgrat la seva brevetat, a Guerra i pau i Anna Karènina. Amb un estil sobri i precís, Tolstoi hi aconsegueix un relat punyent sobre la malaltia i l’agonia, al mateix temps que proposa una resposta literàriament convincent al sentit de la vida i de la mort, segons l’anomenat tolstoisme, el sistema de pensament creat per l’escriptor rus per respondre a les seves inquietuds existencials.
Aquesta edició ofereix l’edició facsímil de la novel·la acompanyada d’una anàlisi detallada de la traducció a càrrec de d’Ivan Garcia.

 

Cliqueu per veure'n algunes pàgines
Molière, L’escola dels marits, trad. d’Alfons Maseras; Barcelona, Editorial Barcino, 1934, estudi introductori a cura de Miquel Desclot; Barcelona, Editorial Barcino, 2017

A Alfons Maseras (1884-1939) correspon el mèrit d’haver traduït per a l’Editorial Barcino entre 1930 i 1936 gairebé la totalitat de la producció dramàtica de Molière en prosa —trenta-una obres en vuit volums—, entre les quals L’escola dels marits. L’estudi introductori permet conèixer els interessos literaris i els criteris de traducció adoptats per Maseras en relació amb l’obra que ara reeditem, convenientment contrastada amb les versions de Sagarra i Ruyra.

 

Cliqueu per veure'n algunes pàgines
D., A., Atlàntiques. Antologia de poetes portuguesos, trad. d’Ignasi Ribera i Rovira; Barcelona, Biblioteca Popular de L’Avenç, 1913, estudi introductori a cura de Víctor Martínez-Gil; Barcelona, Editorial Barcino, 2017

Atlàntiques (1913) és una de les fites més importants en les relacions contemporànies entre les literatures portuguesa i catalana. Ignasi Ribera i Rovira hi va concentrar tota la riquesa de la lírica portuguesa a partir del Romanticisme, des d’Almeida Garrett fins a Teixeira de Pascoaes. A més, hi va proposar la creació d’un moviment nou a partir de l’exemple lusità: l’Enyorantisme. En plena lluita entre models literaris, polítics i culturals, aquest moviment podia superar les propostes noucentistes i oferir un model de paganisme i de lirisme que mobilitzés les energies catalanes regeneradores. L’antologia se situa en un moment crucial de la llengua i la literatura catalanes.

 

Cliqueu per veure'n algunes pàgines
Sòfocles, Antígona. Electra, trad. de Carles Riba; Barcelona, Editorial Catalana, 1920, estudi introductori a cura de Raül Garrigasait; Barcelona, Editorial Barcino, 2017

El 1920, un jove Carles Riba va publicar dues tragèdies de Sòfocles en una traducció que representava un salt de gegant en la història de les versions catalanes de drames grecs. El volum aplegava els dos protagonistes femenins més memorables del dramaturg, Antígona i Electra, dues dones que s’enfronten al cap de la seva família per fidelitat a la justícia. En les traduccions de Riba, que oferim ara amb un estudi introductori, aquestes tragèdies encara ressonen amb tots els matisos del seu noble desplegament, amb tota la brutalitat dels seus xocs d’idees i de passions.

 

Cliqueu per veure'n algunes pàgines
Shakespeare, William, Selecta de sonets de Shakespeare. Líriques de Shakespeare, trad. de Magí Morera i Galícia, estudi introductori a cura de Dídac Pujol; Barcelona, Editorial Barcino, 2016

Aquest volum aplega, en edició facsímil, tots els sonets de Shakespeare que va traduir Magí Morera i Galícia i que va publicar en els reculls Selecta de sonets de Shakespeare (Barcelona, Oliva de Vilanova, 1913) i «Líriques de Shakespeare» (dins Nou i vell, Barcelona, Oliva de Vilanova, 1922). Morera va ser el primer traductor que es va enfrontar amb una quantitat important de sonets del de Stratford al català. Les seves traduccions, que han tingut present tots els traductors posteriors, mantenen encara avui un interès indiscutible. Els facsímils van precedits d'un aprofundit Estudi introductori a càrrec de Dídac Pujol, que els contextualitza dins la història de les traduccions shakesperanes catalanes i n'analitza els procediments i els recursos a què va recórrer Morera per fer la seva traducció.

amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal