Espai Màrius Torres

Directori Literari de Ponent

Publicacions periòdiques > Culturals

 

Vida Lleidatana (Lleida, 1926-1931)

 



 

Vida Lleidatana (1926-1931) fou ideada com una plataforma d’encontre cultural, moderna, transformadora i preeminentment literària. L’òrgan d’expressió prerepublicà d’una generació d’intel·lectuals que volien ajustar a l’hora catalana la ciutat de Lleida i les comarques de Ponent. Un somni ple d’esforç que, durant cinc anys, s’encarregà de sembrar la llavor del futur i que no s’explicaria sense l’acció decidida d’uns homes que albiraven una ciutat immersa de ple en el progrés i la modernitat.

 





 


Els precedents

L’aparició de Vida Lleidatana l’any 1926 respon a la necessitat vital del context: expressar tot un ordre nou de coses que havia de ser debatut i dotat de contingut per poder-lo posar en pràctica quan fos el moment. Una de les poques escletxes, tot i que vigilada, que la dictadura de Primo de Rivera no asfixiava, però en tot cas ni la primera ni l’última publicació periòdica editada a la capital del Segrià.

La tradició centenària de la premsa lleidatana comptava llavors amb alguns precedents més o menys importants. Ja el 1808 apareix el primer diari amb el nom de Diario de la Guerra de la Ciudad de Lérida i, deixant de banda tota la munió de periòdics o de butlletins oficials que el succeirien en funció del règim, de la ideologia o del partit de torn en què caiguessin les regnes d’Espanya, no va ser fins l’any 1837 que va veure la llum El Amigo de la Civilización,el primer setmanari,de caire cientificoliterari. Gairebé hauria de passar encara mig segle perquè sortís la primera publicació coneguda íntegrament en català: Lo Garbell (1883), també setmanal. Abans, entre molts altres i en el terreny literari, havien aparegut El Cronicón Ilerdense (1875) i Lleyda Catalana (1899). En l’àmbit cultural i catalanista, també foren importants La Comarca de Lleyda (1897-1908), La Veu del Segre (1899), Lo Campanar de Lleyda (1901) o bé Catalunya (1920).

Els models

Els redactors de Vida Lleidatana no dubtaren a emmirallar-se en les publicacions de l’època de més prestigi intel·lectual i amb més voluntat de modernitat que existien a Barcelona: en un principi, la Revista de Catalunya i la Gaseta de les Arts i quan van sortir també La Nova Revista i Mirador. I també es van fixar en els referents periodístics del moment, que no eren altres que La Veu de Catalunya, El Matí i, sobretot, La Publicitat (no en va bona part dels fundadors de Vida Lleidatana formaven part o eren simpatitzants d’Acció Catalana).

Publicacions contemporànies

La gran vitalitat i riquesa periodística de Barcelona aviat va irradiar-se arreu de Catalunya. Gràcies a aquesta oxigenació, la premsa comarcal va veure’s forçada a evolucionar, si no volia quedar-se enrere, i a abandonar aquell ruralisme pairalista anterior per adherir-se a la causa comuna de la reconstrucció cultural i nacional del país. Cada associació, cada organització, cada grup inquiet de qualsevol localitat, per petita que fos, tenia, automàticament després d’haver-se creat, una capçalera que l’identificava i en difonia els principis, les accions i els ideals. Algunes de les més destacades i ressenyades a les planes de Vida Lleidatana són: Urgell (1924), de Mollerussa, La Veu de Sabadell (1924), Pla i Muntanya (1925), de Balaguer, L’Amic de les Arts (1926), de Sitges, Revista d’Olot (1926) o Ciutat (1926), de Manresa.

A Lleida ciutat van conviure en el temps amb Vida Lleidatana el Butlletí del Centre Excursionista de Lleida (1908) i la revista Lleida (1920-1930), juntament amb altres diaris i publicacions de to menor. Foren aquestes tres, sens dubte, les de més prestigi i ambició.

La desaparició

Vida Lleidatana va desaparèixer el 10 de gener de 1931, sense cap explicació. Podem imaginar diverses causes com ara la manca de suport de lectors, la pressió d’un règim agonitzant que intensificava la seua activitat censora per no donar mostres de debilitat i l’esperança posada en l’arribada d’una nova etapa democràtica a la qual un projecte d’aquestes característiques no hi encaixava: les noves circumstàncies politicosocials l’obligaven a canviar el seu enfocament original i actuar en el camp de la política. L’adveniment de la II República va provocar automàticament l’aparició de nombroses publicacions ideològiques adscrites als diferents gremis, sindicats, partits o grups polítics seguint la forta i ascendent politització de la societat.

Potser és per aquest motiu que la nova aposta dels impulsors de Vida Lleidatana —si més no de la majoria d’ells—, la revista Camins (1934), no va arribar a veure el sisè exemplar, però en fou sense cap mena de dubte la més directa hereva. A més a més d’aquesta última, també hi van haver altres publicacions que van voler donar testimoni d’aquesta nova etapa de la vida de la ciutat i que la van succeir. Algunes de les més importants foren: L’Òstia (1931), setmanari satíric anticlerical; Toca Ferro (1931), setmanari radical espiritista; (1931), òrgan d’expressió de l’Acció Catalana a Lleida; o la revista Art, intent frustrat promogut per Enric Crous d’acostar l’avantguardisme a la societat lleidatana.

 


Crèdits

 


Sota llicència de Creative Commons amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal