Espai Màrius Torres

Directori Literari de Ponent

Autors > Segle XX - Darrer terç

 

Vidal, Vidal

 



 

(Arbeca, 1958). Llicenciat en Dret i funcionari autonòmic. També ha estat, en els primers anys de la seva carrera professional, secretari d’Ajuntament a Flix i a Ascó. És conegut per la seva extraordinària activitat d’articulista de premsa (Segre, Lectura, Avui, Presència, Set Dies i Eines). També, per la seva constant col·laboració com a tertulià a Ràdio Flix, Ràdio Ponent i Catalunya Ràdio. A banda d'aquestes activitats, ha conreat el gènere de la literatura de viatges i el de la novel·la. La seva obra literària presenta un ferm compromís amb el país i, sobretot, amb les terres de Ponent.

 





 


Els orígens. Alumne de Josep Vallverdú

Vidal Vidal i Culleré, fill d’un menestral i una mestressa de casa, neix a Arbeca l’any 1958. La seva infància transcorre en aquest petit i acollidor poble de Les Garrigues. L’ambient familiar no és determinant en la seva futura afició per la lectura i l’escriptura. Recordant la seva infància, explica que al menjador de casa seva tan sols hi havia un sol llibre: Guerra i Pau de Tolstoi, el qual van comprar el seus pares durant el viatge de noces.

De primer, cursa els seus estudis a l’Escola Nacional del poble, més endavant, es trasllada al Col•legi dels Caputxins de Les Borges Blanques, on és alumne de Josep Vallverdú, de qui en guarda un record molt especial. Vidal confessa que ja en aquell temps (com encara en l’actualitat), sentia una gran admiració per aquesta insigne figura. El recorda com un home amb molta classe i categoria, extraordinàriament cultivat i amb una increïble facilitat per a la retòrica. Val a dir que més endavant, quan s’estrenarà com a escriptor, continuarà sentint-se’n deixeble, en tant que també es proposarà de construir la seva obra a través d’un compromís explícit amb les terres de Ponent.

Per la seva banda, Vallverdú també sembla guardar un bon record del seu exalumne. Quan Vidal guanya, l’any 1986, el premi Josep Vallverdú d’assaig, li dedica les següents paraules a la solapa del llibre L’oració dels perduts : «Vidal Vidal és un tipus dels que, de tant en tant, surten per aquests indrets, amb la frescor d’un bolet xop, amb la persistent tossuderia de la grama, i amb l’olor del timó. Fou un estudiant sobresortint, dels que fan l’efecte que no necessiten esforç per empassar-se els programes. A mi em feia l’efecte que li sobrava pa per a la mantega que li donàvem els profes: em sembla que hauria pogut ben bé tirar per estudiós etern, i hauria estat un savi. Però ell, si bé va fer la Universitat que li tocava, estava preocupat pel país, i ho continua estant: i ha optat per trepitjar-lo amunt i avall, i sacsejar les ones de la ràdio des de Mollerussa, cada setmana, i estar alerta al que passa i al que podria passar. És un servidor de la pàtria sense més qualificatius. Crec en la projecció de les idees damunt la gent, i en el poder de la comunicació. Ell no ho sap, però és pedagog en tota la seva llargada. I ara, ja ho veureu, ha escrit una perla de llibre. Almenys els savis del jurat bé ho deien!».

Joventut, estudis

Quan compleix els tretze anys és internat a Barcelona pels seus pares, però continua venint a Arbeca gairebé tots els caps de setmana de forma habitual. Al cap d’uns anys, s’instal·la a Lleida per cursar COU a l’Institut Màrius Torres però després torna a Barcelona per dur a terme els seus estudis universitaris. Elegeix fer la carrera de Dret per un interès més aviat pràctic o utilitari, més que no pas per qüestions de vocació. Confessa no sentir un gran entusiasme per la matèria.

L’època d’universitari a Barcelona, més que pels estudis pròpiament dits, la recorda per ser una època de gran agitació social i política. Participa de forma intensa i activa en la gran revifalla cultural del moment i s’interessa, des dels quinze anys, per la política. En aquests anys s’estrena, també, com a lector del Manifest Comunista de Marx i Engels i altres de Rosa Luxemburg. Alguns d’aquests records els ha reflectit en la seva obra al cap d’un anys.

Professionalització

Tan bon punt acaba la seva carrera i realitza el servei militar, entra a treballar com a secretari d’Ajuntament a Flix i Ascó. Dos anys després, l’any 1983, aprova les oposicions de funcionari autonòmic i demana el càrrec de tècnic turístic, ja que li agrada molt viatjar. A més, durant els anys del govern catalanista i d’esquerres es nomenat delegat dels Serveis Territorials de Comerç, Consum i Turisme, una feina que l’apassiona ja que li permet fer reals moltes de les pròpies «fantasies» turístiques i li obre la possibilitat de voltar per tot el territori i conversar amb la gent, que és el que més li agrada. Durant aquests set anys confessa sentir-se molt realitzat, a través d’aquesta feina tan creativa i dinàmica.

També treballa a la ràdio des de fa molts anys: col·labora en la creació de Ràdio Flix i posteriorment participa de forma permanent en un programa de turisme que emet la mateixa ràdio. Intervé periòdicament a Ràdio Ponent i Catalunya Ràdio. En aquesta última serà, durant més de deu anys, tertulià del programa L’orquestra de Jordi Vendrell i de Postres de Músic de Josep Maria Solé i Sabaté. Més endavant, durant un any, col·labora en el programa Si més no de Rita Marzoa i en l’actualitat participa puntualment, un cop al mes, en la tertúlia L’oracle de Xavier Grasset.

La seva participació activa en la política és molt remarcable. Ja mentre estudia COU es comença a sentir vinculat a l’independentisme català. Milita primer al Front Nacional de Catalunya i des de 1986, a Esquerra Republicana de Catalunya. Tot i que les seves tendències polítiques no condicionen de forma directa la seva obra assagística i novel·lística, si que tenen un paper determinant en la seva activitat d’articulista. Probablement, un terç dels seus articles estan dotats de contingut polític i amb una clara voluntat polèmica.

Gustos i lectures

Confessa sentir un gran gust per la música i per l’art de viatjar i, en privat, reconeix que té una debilitat pels trens elèctrics.

Se sent marcat per algunes obres d’autors catalans com Josep Vallverdú i, especialment, per Viatge a la Segarra de Josep Maria Espinàs, que ha influït de manera directa en la seva trajectòria com a escriptor. En algunes de les seves obres de literatura de viatges reprodueix fragments d’escriptors com Josep Estadella i Arnó o Manuel Herrera i Ges. Confessa que tots ells han contribuït d’alguna manera a la seva obra. A més, alguns d’aquests autors són lleidatans i els cita amb la intenció de donar-los a conèixer.

També reconeix sentir una gran admiració per alguns autors americans com: Raymond Carver o John Cheever. Al costat d’aquests, afegeix, no sense posar-hi èmfasi, l’escriptor rus Anton Chekhov. En general, pel que fa a la literatura de ficció, aposta pels autors sentimentals que doten els seus llibres d’un fort contingut personal. Aquesta tria influeix de retruc en la seva literatura, que és molt autobiogràfica.

 


Crèdits

 


Sota llicència de Creative Commons amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal