Espai Màrius Torres

Directori Literari de Ponent

Autors > Segle XX - Segon terç

 

Vallverdú, Josep

 



 

(Lleida, 1923). Llicenciat en Filologia Clàssica i mestre de professió, ha conreat nombroses formes literàries durant més de seixanta anys. La carrera artística va ser impulsada per la tasca de traductor, que va combinar posteriorment amb la narrativa per a joves i la prosa de viatge, assagística i memorialística. Sobretot se l’identifica com un dels motors recuperadors de la cultura catalana gràcies a l’obra de creació infantil i juvenil.

 





 


Els orígens i l’etapa d’estudiant

La infantesa de Vallverdú transcorre a Lleida i estudia a l’escola dels Maristes. Durant la guerra passa temporades a la casa dels avis paterns de Sant Martí de Maldà, a Puiggròs i a Bellpuig. El 1940 es trasllada amb la mare i la germana a Barcelona, on ja hi ha el pare; fa el setè curs de Batxillerat a l’Institut Menéndez y Pelayo. Al cap de dos anys de ser a la ciutat comtal, quan Vallverdú estudia Filosofia i Lletres (especialitat en Filologia Clàssica) a la Universitat de Barcelona, mor la mare. En aquella època coneix Isabel Arqué, companya de curs, amb qui es casarà. Acabats els estudis, dedica un any a fer el servei militar. Posteriorment, durant el curs 1948-1949, treballa de becari amb Jordi Rubió investigant a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i fa les primeres incursions, encara puntuals i en castellà, en el món de la traducció i l’escriptura.

Mestre, traductor i escriptor

El 1949 es trasllada a Sant Feliu de Guíxols per gestionar i fer de professor d’una acadèmia d’Edesa. Durant els set anys que hi resideix, també treballa a les oficines d’una empresa de suro i s’involucra en la vida cultural del poble col·laborant, per exemple, en la revista Àncora; es casa amb la Isabel Arqué i tenen un fill.

El 1956 ofereixen a Vallverdú i la seva esposa dues places a l’Institut de Balaguer, i s’hi estan dos anys, fins que tenen l’oportunitat de tornar a Lleida i treballar a l’Institut de Lleida primer i, més tard, només ell, al Col•legi Sant Jordi. Estant-se a Lleida és quan s’introdueix a la literatura per a joves i comença l’etapa més productiva de traduccions, tant diverses en castellà com moltes en català. Davant de la necessitat de professionalitzar els traductors al català, el 1966 Vallverdú aconsegueix els permisos per organitzar la Jornada de traductors catalans a Raïmat (el Segrià). De fet, Vallverdú esdevé un dels agitadors culturals de l’època més actius de Ponent gràcies a les conferències i presentacions d’actes, la col·laboració a la premsa, a més de la tasca literària i pedagògica.

El 1968 es traslladen a viure a Puiggròs i al cap d’un any la Isabel funda a Lleida l’Escola Alba, d’ideari catalanista i progressista. Un any més tard, Vallverdú deixa el Col·legi Sant Jordi, on havia estat durant vuit anys, per anar al Col•legi dels Caputxins de les Les Borges Blanques.

A final dels seixanta comença a cultivar la prosa de viatges i assagística -també anomenada llibres personals o del jo-, mentre que la narrativa infantil i juvenil continua creixent i comença a rebre els primers reconeixements; ho compagina amb les traduccions, fins que les fa minvar a mitjan anys setanta.

El 1980 passa a l’Institut de les Les Borges Blanques, on treballa fins que es jubila el 1988 i va a viure a l’Espluga de Francolí.

La jubilació

A partir d’aquests anys, tendeix a dedicar més atenció als llibres personals que a la literatura infantil i juvenil, amb la voluntat de deixar testimoni d’una trajectòria dilatada, variada, compromesa amb la cultura, per donar veu a l’esperit combatent i per retratar-se públicament com a escriptor. En aquest període, continua explorant diversos registres, com ara les novel·les de frontera -o per a joves adults-, la poesia i la premsa. Envidua el maig de 2012.

El reconeixement

La seva dedicació a la creació literària i el compromís cultural li han merescut nombrosos guardons i reconeixement públic. L’èxit dins la literatura infantil i juvenil es pot calibrar per la qualitat i quantitat dels premis rebuts. Se li va atorgar el Premi Joaquim Ruyra el 1964 per Trampa sobre les aigües, i el Josep M. Folch i Torres el 1968 per Rovelló i el 1970 per En Roc Drapaire; tres dels seus títols van ser considerats llibres d’interès infantil o llibres d’interès juvenil pel Ministerio de Cultura (Tres xacals a la ciutat el 1976, En Mir l'esquirol el 1979 i Saberut i Cua-Verd el 1982); set llibres van figurar a la llista d'honor de la CCEI (Comisión Católica Española de la Infancia) entre 1970 i 1981; el 1980 En Mir l'esquirol va formar part de la llista d'honor de l’IBBY i Història de Lleida, explicada als joves va rebre el Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil; van atorgar-li el guardó Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya d’obra de creació per a públic juvenil el 1982 per L’alcalde Ferrovell, l’Alice de Sàsser, de Sardenya, el 1993 pel conjunt de l’obra juvenil, el Crítica Serra d’Or de narrativa juvenil el 2008 per El testament de John Silver, i va ser nominat al Hans Christian Andersen el 1988. A més, l'editorial La Galera, amb la col·laboració de l'Instituto de Estudios Ilerdenses, va començar a aglutinar les obres completes infantils i juvenils en onze volums el 1995, anomenades «Biblioteca Vallverdú», tot i que el projecte es va aturar el 1999.

La prosa assagística va ser mereixedora del premi Josep Pla com a finalista el 1969 amb Proses de Ponent i el 1982 amb Indíbil i la boira. La trajectòria personal i literària va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1990, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2000, la Medalla d’Honor de la Universitat de Lleida el mateix any, el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català el 2002, el Memorial Joan XXIII i el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana el 2012. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1991 i el 2004 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.

Alguns dels títols infantils i juvenils han arribat a superar les vint-i-cinc edicions i també s’han fet edicions especials de Rovelló (1969) -que equival a la trenta-setena- i de Proses de Ponent (1970) en el quarantè aniversari de la primera publicació dels dos títols. Pel que fa al nombre d’obres seves traduïdes, cal destacar que més de trenta narracions per a nens i joves s’han traduït al castellà, i en molt menys nombre al basc, italià, gallec, rus i coreà.

 


Crèdits

 


Sota llicència de Creative Commons amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal