Espai Màrius Torres

Directori Literari de Ponent

Publicacions periòdiques > Artístiques i literàries

 

Quaderns de Ponent (Lleida)

 



 

Quaderns de Ponent ha esdevingut, en l'àmbit cultural de Ponent una revista mítica. La qualitat i el rigor de les seves col·laboracions, d'una banda, i la seva voluntat «deslocalitzadora», d'irradiació de Ponent cap a la resta del territori dels Països Catalans, de l'altra, la van convertir en un dels intents més reeixits, bé que breu, de revista d'estudis de llengua i literatura catalanes publicada fora de Barcelona.

 





 


Aparició i context

Quaderns de Ponent va aparèixer la primavera de 1979 dins el convuls ambient de canvis de la Transició. Pocs mesos abans, concretament el 6 de desembre de 1978, els ciutadans acabaven d’aprovar en referèndum la nova Constitució: un conjunt de normes que concedia uns majors drets, encara que continuaven essent limitats per a les llengües perifèriques de l’Estat. El resultat esperat va ser el 28 d’octubre de 1979 amb l’aprovació de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya.

En el context cultural català, d’una banda, el desenvolupament socioeconòmic dels anys seixanta i primers dels setanta va permetre un augment de la producció de la llengua escrita, sobretot pel que fa a la premsa periòdica. D’altra banda, la publicació, el 1966, de la Llei de premsa, que flexibilitzava la rigidesa del règim franquista en aquest àmbit, va propiciar l’aparició de considerable quantitat de publicacions: en castellà, amb unes certes dosis de crítica al règim, i en català, d’una certa orientació catalanista. N’és el cas, per exemple, en l’àmbit de cultura, de la revista Els Marges (1974), o, en el de la premsa generalista, del diari Avui, publicat per primer cop el 23 d’abril de 1976 amb un tiratge de 100.000 exemplars.

L’aleshores Estudi General de Lleida no era aliè a les transformacions del país, volia participar-hi i, alhora, alimentar-se d’aquesta situació de creixement i benaurança. Tal com assenyala Jaume Pont en l’entrevista feta ad hoc per a aquest article, «la gent de la cultura es movia delerosa de fer coses i més coses, esperonada pel fet de descobrir i descobrir-se». És en aquest context, doncs, que alguns professors de l’Estudi General van decidir crear una revista que situés Ponent en el marc cultural i literari català, amb la voluntat expressa no pas de marcar unes fronteres —geogràfiques, ideològiques, etc.— diferenciadores, sinó d’assenyalar un punt d’origen sense caure en el parany localista. La ideologia progressista, catalanista i d’esquerres dels seus promotors va marcar decididament el tarannà de la revista; n’és una mostra, per exemple, la publicació, al número 2, dels deu fragments censurats de Retorn a Riella del poeta agramuntí Guillem Viladot.

La citada revista barcelonina Els Marges va ser en tot moment un referent de la segrianenca, a l’hora d’idear-ne les línies generals, tant les que les acostaven (rigor científic de les publicacions acadèmiques i assagístiques, atenció sense apriorismes a tots els àmbits de la llengua i de la literatura, vindicació de determinats autors, etc.) com les que les allunyaven (major rellevància al gènere poètic i a tot el que girava al voltant de la seva creació, menopr atenció als temes lingüístics...).

Els quatre números de la revista es finançaren amb els ajuts per a activitats culturals que destinava l’Estudi General de Lleida, el qual, al mateix temps, n’era l’editor. El director de la publicació va esdevenir una figura cabdal a l’hora de posar-la en marxa, que tenia la idea de treure quatre números l’any. La impressió i la distribució es va fer des de Barcelona, a través de la la Tipografia Empòrium, atès que Josep M. Benach, el cap de la impremta, va oferir unes condicions molt favorables.

Situació i objectiu

El requisit primordial a l’hora de triar els articles era la qualitat i la competència crítica. L’equip directiu volia que Quaderns de Ponent gaudís d’un prestigi literari i lingüístic per damunt de tot. Un segon propòsit era intentar combinar la tradició amb la modernitat. Per exemple, s’hi poden trobar tant un estudi de Jaume VallcorbaPlana sobre El comte Arnau, de Joan Maragall (núm 2, p. 27-34) com un article que explica els treballs recents sobre la teoria matemàtica aplicada al teatre de Sebastià Serrano (núm 1, p. 37-58). La qual cosa demostra que «sempre hi va prevaldre una mirada crítica decantada cap a la novetat i l’actualitat», tal com detalla Jaume Pont en la citada entrvista. En cap moment, cal puntualitzar, va existir cap tipus de restricció temàtica, metodològica i/o d’escola, encara que sí que n’hi hagué quant a l’extensió dels articles: cada número no havia de superar les cent cinquanta pàgines. VallcorbaPlana fou el dissenyador de la portada i el responsable del disseny general de la revista.

Tot i que el lector fos sobretot universitari, generalment format en filologia, no es tractava solament d’una revista especialitzada, sinó també d’una publicació amb intenció divulgativa. La part de creació inclosa dins l’apartat «Textos» volia abastar un públic genèric, culte però no necessàriament especialitzat.

Equip de redacció

Jaume Pont fou l’instigador de la revista, el membre capdavanter a l’hora d’idear-la i tirar-la endavant. Nogensmenys, va comptar també amb la implicació de Víctor Siurana, director de l’Estudi General, i el professor Pere Rovira com a coordinador general.

Quant al consell de redacció, van ser els mateixos professors de la institució els primers col·laboradors. Així, en el número 1, de 1979, hi trobem la professora de literatura espanyola Anna Caballé; els professors de filologia catalana Jaume VallcorbaPlana (després fundador de la revista Quaderns Crema —equparable als Quaderns de Ponent— i de les editorials Quaderns Crema i Acantilado) i Joan Julià, lingüista i director del Laboratori de Fonètica «Pere Barnils» de la Universitat de Lleida; el professor Jordi Lamarca; Víctor Siurana i, és clar, Pere Rovira i Jaume Pont. També l’impressor Josep M. Benach, el corrector Josep M. Arrufat, el lingüista Sebastià Serrano i els estudiants Divina Potau, Antoni Galeote, Josep Lara i Jordi Jové esdevindrien membres clau a l’hora de fer possible el projecte. Més endavant, en els següents números, hi van participar altres figures rellevants en el camp de la creació literària com Joan Margarit, de la lingüística, com Miquel Pueyo, i de la crítica literària, com Josep Borrell, Margarida Prats, Maties Lòpez, Maria Àngels Santa Banyeres i Mercè Boixareu.

La col·laboració de bona part de professors de l’Estudi General i l’alta qualitat dels textos va comportar que la revista tingués grans seguidors arreu del marc català.

Dissolució

La revista, finalment, sols durà quatre anys. Els diners cada cop minvaven més fins que fou insostenible tirar endavant la revista. D’aquí la tardança de tres anys per publicar l’últim número.

 


Crèdits

 


Sota llicència de Creative Commons amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal