Espai Màrius Torres

Directori Literari de Ponent

Llibres > Obres rellevants

 

Mossegar-se la cua (1968)

 



 

Manuel de Pedrolo ha estat un dels escriptors catalans més prolífics. La seva producció es pot dividir en tres etapes: de 1952 a 1956, de 1957 a la dècada dels 70 i de la dècada dels 70 fins a la seva mort. Mossegar-se la cua (1968) és una de les novel·les pròpiament policíaques de Pedrolo, juntament amb L’inspector fa tard i Joc brut, amb què l’autor «comença a mostrar amb claredat unes claus que després es van consolidar dins de la literatura negra catalana. Entre elles la versemblança» (Piqué & Martín 2006: 74).

 





 


Gènere

La novel·la policíaca, resultat de l’evolució d’un gènere que neix a la França postrevolucionària i a l’Anglaterra victoriana, es convertí en literatura de consum al llarg del segle XX. És per aquest motiu que a inicis dels anys 60 va sorgir la preocupació de fer-ne divulgació en llengua catalana, que no tenia tradició ni de producció ni de traduccions d’obres d’aquesta mena. El resultat seria la col·lecció La Cua de Palla (dirigida per Manuel de Pedrolo durant uns anys), que oferia als catalanoparlants títols rellevants de la novel·la policíaca. És en el si d’aquesta col·lecció que van aparèixer Joc brut i Mossegar-se la cua.

Personatges

Els personatges de Mossegar-se la cua poden dividir-se, a grans trets, entre investigadors i malfactors. Els investigadors són en Jordi Serra (director d’una agència, és qui duu endavant la investigació i qui es mostra més perseverant), en Pujals (informador, home de bon consell), l’Eudald (jove de confiança que ajuda a l’agència ocasionalment), l’Olga (secretària d’en Serra, valenta, i les propostes de la qual són crucials per al desenvolupament de la investigació) i en Carles Mas (fantasiós, ajuda a l’agència ocasionalment).

Entre els malfactors, s’hi troben l’Enric Jordana (planeja el segrest i mata la segrestadora; s’acaba suïcidant), en Pere Francàs (segrestador sense aspiracions, que acaba morint a mans de la seva xicota), l’Antoni Portell (que es fa segrestador per pagar-se la carrera de medicina, i al final torna els diners del rescat i queda impune) i la Berta Llonc (dona lluitadora i parella d’en Francàs, és qui dirigeix el segrest i serà assassinada pel Jordana). Altres personatges importants són l’Alexandre Moré (el científic segrestat per impedir que realitzi la seva feina, que mor a causa d’una hemiplexia) i el doctor Tomàs Oliana (signa la papereta de defunció del Moré sense comprovar si realment estava mort).

Argument

La història comença quan la Berta Llonc, que treballa com a espia d’en Jordana a la competència, fa un informe afirmant que els progressos d’Alexandre Moré perjudicaran l’empresa. Per evitar-ho, en Jordana planeja un segrest perquè el científic no pugui dur a terme la seva tasca i encomana l’encàrrec a la mateixa Berta, que convida en Pere Francàs (la seva parella) i l’Antoni Portell (un amic) a formar part de l’equip. El segrest és un èxit, però al cap de poc Alexandre Moré emmalalteix i mor a la casa de Torrent de Piqué, on estava segrestat. El doctor Oliana firma la seva defunció a nom d’Enric Jordana (a la Berta se li ocorre anomenar-lo així per amagar la veritable identitat del difunt). Poc després, en Pere Francàs descobreix que la seva parella li és infidel amb l’Antoni Portell i una espiral de violència duu la Berta a matar el seu propi xicot, que és enterrat al nínxol del fals Jordana (Moré és abandonat als afores de Barcelona).

Quan vuit mesos més tard l’Enric Jordana s’assabenta que està legalment mort, encarrega una investigació a l’agència d’en Serra, que comença seguint el rastre del segrest d’Alexandre Moré. Quan en Jordana s’adona que en pot sortir esquitxat, demana al Serra que aturi la investigació, però aquest persisteix i descobreix que el difunt del nínxol no és l’Alexandre Moré sinó un desconegut. Sospitant que es pot tractar d’un dels segrestadors, l’equip busca entre els clients de la mútua per a la qual treballa el doctor Oliana si hi ha algú que no hagi pagat les últimes mensualitats: descobreixen així la identitat d’en Pere Francàs i identifiquen la Berta, a qui paren un parany perquè els condueixi fins al tercer segrestador. Després d’interrogar l’Antoni Portell, que descriu detalladament el segrest, i d’assabentar-se que la Berta ha mort (quan el dia anterior conduïa un cotxe de l’Enric Jordana), en Serra conclou que la persona que ha estat al darrere dels fets des del principi ha estat en Jordana.

Referències

Piquer & Martín 2006: Adolf Piquer Vidal i Àlex Martín Escribà, Catalana i criminal. La novel·la detectivesca del segle XX, Palma, Documenta Balear, 2006,

 


Crèdits

 


Sota llicència de Creative Commons amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal