Espai Màrius Torres

Directori Literari de Ponent

Autors > Segle XX - Darrer terç

 

Marçal, Maria-Mercè

 



 

(Barcelona 1952-1998) Poeta, traductora i narradora. Pren part de la vida literària catalana, participa activament en política i s'involucra en moviments purament feministes. La seva obra es veu enlluernada per aquesta vessant ideològica. Guanya diferents premis al llarg de la seva trajectòria i és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Actualment trobem una fundació que porta el seu nom amb l'objectiu d'honrar, estudiar i difondre la seva obra posant èmfasi a la figura femenina.

 



 


Orígens

El 1977, amb vint-i-quatre anys, Marçal es dóna a conèixer com a poeta, però per entendre la seva trajectòria poètica, narrativa, assagista i traductora cal remuntar fins als principis de la seva vida. L’autora lliga el seu primer contacte amb la poesia amb un record distant de la infantesa: la mudança de la casa que havien construït els seus avis paterns a una altra. El lligam d’aquesta mudança amb la poesia és que el mot grec mudança és metàfora: un caprici de la llengua que ja des de ben petita la posa en contacte amb la poesia.

Neix el 13 de novembre de 1952 a Barcelona. Circumstancialment, ja que, filla d’una família de pagesos, passa tota la seva infantesa, fins als deu anys, a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell). La seva mare, Maria Serra, apassionada per les cançons i el teatre, va ser qui li despertà l’admiració cap a l’art i la literatura. El seu pare, Antoni Marçal, tot i haver abandonat els seus estudis d’arquitectura per motius familiars, també traspassà aquest sentiment d’estudi i d’amor cap a la cultura a les seves dues filles, Mercè i Magda. En una entrevista Maria-Mercè Marçal diu: «A la meva mare li dec el sentit, la riquesa de la llengua. Al meu pare, l’estímul cap a la cultura» (Abelló 1998: 11).

Estudia Batxillerat a l'Institut de Lleida gràcies a una beca. El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la Universitat, on coneix altres joves poetes com Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala, i posteriorment Miquel Desclot, Jaume Medina, entre d’altres. S’hi llicencià en filologia clàssica.

El 1972 es casa amb Ramon Pinyol Balasch i un any més tard funden l’editorial Llibres del Mall. La maternitat desperta el seu compromís amb les classes oprimides i el seu amor cap a les dones. La seva filla rep el nom d’Heura.

Cau de llunes, el seu primer llibre, ja conté la divisa més recordada de l’autora: «A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel». Aquestes paraules concentren, amb un punt d’ironia, el que seran els tres eixos centrals que sustenten la seva ideologia: el feminisme i la denúncia del llenguatge i la cultura masclistes, la preocupació per les classes socials més desafavorides des d’una posició d’esquerres i el nacionalisme catalanista.

Professionalització, estabilitat i compromís

El 1973 funda, juntament amb el seu marit, Ramon Pinyol, i Xavier Bru de Sala, l’editorial Llibres del Mall, que pretenia impulsar joves autors i, a la vegada, difondre l’obra d’autors de generacions anteriors. El 1986, per raons comercials i econòmiques, publicà el seu últim títol.

Per garantir-se la supervivència, Marçal exerceix de catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’educació secundària i, a més, col·labora activament en diaris i revistes, científiques i culturals, com per exemple La Vanguardia, Avui, El País, Regió, Serra d’Or, Paper de dona, i d’altres.

aLa ja citada divisa que obre el llibre Cau de llunes reflecteix el seu compromís amb el feminisme, amb la justícia social i, sobretot amb la terra. Aquests són els ideals que identifiquen i caracteritzen la seva literatura i la seva vida, sabent que són fruit de l’atzar i no de la voluntat pròpia.

Algunes mostres d’aquest compromís són l’afiliació, el 1976, al PSAN i l’ingrés al seu comitè executiu; la col·laboració, el 1980, a la fundació de Nacionalistes d’Esquerra i la creació, el 1981, del grup de Mares Lesbianes, coincidint amb la celebració del naixement de la seva filla Heura. Entre 1980 i 1985, encara, és la responsable de la secció de feminisme de la Universitat de Prada.

Marçal havia participat en encontres internacionals de literatura femenina i l’any 1992 organitza el recital Paraula de dona i el 1994 funda, amb altres escriptores compromeses, el Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN Club.

El 1984, el mateix any de la mort del seu pare, Marçal coneix una filòsofa, Fina Birulés, la relació amb la qual suposa un recer d’estabilitat i un suport intel·lectual que li permet continuar amb les investigacions dins l’univers del feminisme.

Reconeixement i mort

El 1976 guanya el seu primer premi literari, el Carles Riba, amb el llibre Cau de llunes (1977) i el 1985 el poemari La germana, l'estrangera rep el López-Picó. Però sens dubte la seva obra més premiada és la seva única novel·la, La passió segons Renée Viven, per la qual rep el Carlemany, el 1994, el Premi de la Crítica, el premi Crítica Serra d’Or, el Joan Crexells i el PPrudenci Bertrana, un any més tard, i, el 1996, el de la Institució de les Lletres Catalanes.

El gener de 1995 és declarada escriptora del mes per la Institució de les Lletres Catalanes, el mateix any que és antologada dins l’obra col·lectiva Dones soles: 14 contes.

Marçal mor el 5 de juliol 1998, a causa d’un càncer, a l’edat de 45 anys, amb una producció literària no gaire prolífica però d’una solidesa tal que ha deixat una forta empremta en la poesia catalana.

La seva obra ha estat musicada per cantants com Maria del Mar Bonet, Túrnez i Sesé , Marina Rossell, Enric Hernàez, Toti Soler, entre d’altres. Un dels últims homenatges musicals va ser editat a finals de 2008, Lluna, sal, sang i exili. Sextina inèdita, recitat per Núria Candela.

El 2009, amb commemoració del desè aniversari de la seva mort, surt publicat Maria Mercè Marçal. Catorze poemes, catorze cançons , repartit pel diari Avui i amb un pròleg de Patti Smith , incloent també la traducció a altres llengües com l’anglès. Aquest treball va ser coordinat juntament per la filla de l’autora, Heura, i la Fundació Maria-Mercè Marçal.

Referències

Abelló 1998: Montserrat Abelló, Homenatge a Maria-Mercè Marçal, Barcelona, Tesi Empúries, 1998

 


Crèdits

 


Sota llicència de Creative Commons amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal