Espai Màrius Torres

Directori Literari de Ponent

Autors > Segle XXI

 

Dalmau Llagostera, Joan Francesc

 



 

Miralcamp, 1968. És protagonista d’una de les trajectòries més interessants dels darrers anys de la literatura de les Terres de Ponent. A banda de les seves incursions en el món de la cançó, ha conreat els més diversos gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre, periodisme.

 



 


Inicis

Joan Francesc Dalmau i Llagostera neix a Miralcamp (Pla d’Urgell) el 1968. Els seus inicis artístics van estretament lligats al món de la música. De ben jove entra en contacte amb els discs dels cantautors de la Nova Cançó, dels chansoniers francesos (Georges Brassens, sobretot) i dels Folk-Singer americans (amb Bob Dylan, al capdavant). Un interès que comparteix amb la poesia.

Fruit d’aquest interès, tot just adolescent, s’involucra en diversos projectes culturals del seu entorn. Així, durant els anys vuitanta organitza, juntament amb amics més grans, les Mostres de Música i Cançó, per a grups i solistes novells del Pla d'Urgell, i forma part també de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida i actua a l’obra Obradors 5. Cabaret (1984). També col·labora en programes de ràdio i en festivals diversos; presenta per primera vegada les seves cançons el 1985 a Balaguer a l’homenatge «Tot recordant Xesco Boix». Com a conseqüència d’aquesta actuació comença a fer concerts per les Terres de Ponent, fet que culmina l’any següent amb l’edició d’un disc que conté nou cançons pròpies i que titula amb el seu nom: Joan Francesc.

Primers llibres i premis

Dos anys després, el 1988, veu la llum el seu primer llibre: l’aplec de contes Transficció, prologat per Xavier Macià. Tanmateix, Dalmau abandona la possibilitat de dedicar-se professionalment a la música i a la literatura. Treballa en diverses feines fins que s’incorpora, primer, a l’àrea comercial d’una editorial de publicitat a Mollerussa i, posteriorment, d’una empresa dedicada a persones amb discapacitat intel·lectual, també a la capital del Pla d’Urgell. Tot i que es forma i s’especialitza en aquest àmbit, no deixa de banda el món de la música: el 1996 enregistra la maqueta Doble vida, que no arribarà, però, a editar-se.

El retorn a la literatura es produeix l’any 2000 amb l’obtenció del premi Les Talúries amb el poemari Només respiren, que prologarà Josep Borrell. El 2001 publica un segon aplec de contes, Per darrere i a les fosques i el 2003 la nouvelle Ni viu ni mort, premi Mossèn Romà Comamala. El 2006 Dalmau aconsegueix, amb la novel·la La pell dels altres (publicada el 2007), el premi Ramon Roca Boncompte, un dels més importants de les Terres de Ponent. Així mateix té diversos relats en llibres miscel·lanis: «Carta (blanca) als fills» al recull Quatre veus (2004) i «Cupido i el misogin», seleccionat al Premi Vent de Port, de Tremp, el 2004 i inclòs a Els cercles de la vella i altres narracions (2004).

Al llarg del 2007 escriu articles d’opinió per al diari de Lleida La Mañana a la secció «Cartes des de Ferney», títol que revela l’admiració que sent Dalmau envers el filòsof francès Voltaire. Aquest mateix any obté el premi Alella a Guida Alzina amb el conte «Apòcrif». El 2009 aconsegueix el premi de teatre la Carrova, convocat per l’Institut d'Estudis del Montsià i l’Ajuntament d'Amposta, amb la peça El retrovisor (2011). El 2010 publica el conte «Fràgil» a l’antologia Crims.cat, coordinada per Àlex Martín i Sebastià Benassar; i aconsegueix un accèssit a la IV edició del premi de teatre breu de Badalona Inicia’t amb l’obra L’insomne. També ha donat a conèixer dos contes de gènere infantil, «Assemblea de sabates» i «Un regal per a Carlota», a la revista Cavall Fort, el primer dels quals és reproduït al quadern d’expressió escrita de l’Editoral Barcanova, Món de lletres (2010).

Dalmau ha estat membre de l’associació de guionistes de Catalunya i ha escrit el guió per al curtmetratge Crisi (2010), dirigit per Jordi Giribet.

 


Crèdits

 


Sota llicència de Creative Commons amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal