Espai Màrius Torres

Directori Literari de Ponent

Autors > Segle XX - Darrer terç

 

Coll, Pep

 



 

(Pessonada, 1949). Ben aviat deixà el seu poble natal per anar a estudiar, primer, al seminari, i després, filosofia a Barcelona. Al final, però, deixà de banda els sistemes filosòfics i s’endinsà en el món de la literatura mentre exercia la seva tasca com a docent. Fa un parell d’anys que es va jubilar, tanmateix, continua escrivint i augmentant la seva gran producció literària, que ha estat guardonada amb diversos premis.

 



 


Els orígens

Pep Coll i Martí va nàixer l’any 1949 a Pessonada (Pallars Jussà). Visqué a la seva casa natal (ca la Rita) en companyia dels seus pares, el seu padrí i els seus tres germans. Era una família d’origen humil, pagesa, que tenia un ramat d’ovelles i s’ocupava de les feines diverses de la llar.

Els seus pares van insistir perquè estudiés, ja que en ser el segon de quatre germans, el lloc de l’hereu estava ocupat. Així, després de cursar els estudis primaris a l’escola del poble, al voltant dels 10 anys, se n’anà al seminari de la Seu d’Urgell, tot responent a la seva voluntat d’esdevenir capellà. En el convent assistia a classes de filosofia, cosa que li va despertar l’entusiasme per la matèria, i com que la religió no donava resposta a les seves preguntes sobre el funcionament del món, decidí cercar-les en la carrera de Filosofia. Amb aquest propòsit, i al cap d’uns anys d’haver estat al seminari, marxà cap a Barcelona per a realitzar la carrera de Filosofia a la Universitat de Barcelona, cosa que compaginava amb la seva feina a Correus per tal de pagar-se la universitat. Abans d’acabar els estudis, tal i com ell explica, es va desencantar dels sistemes filosòfics, igual com anys enrere l’havia decebut la religió, i per això va completar la llicenciatura amb assignatures que s’allunyaven de l’àmbit de la filosofia més estricta. Eren matèries com història de la música, alemany o llengua catalana, impartida pel professor Amadeu J. Soberanas. Pep Coll comenta que la seva estada a la universitat hauria estat més profitosa si no fos perquè treballava i perquè durant força temps romania tancada a causa de les vagues i de les manifestacions; tanmateix afirma que hi va aprendre a estudiar.

Cap a la professionalització

L’any 1975 retorna al seu poble per a treballar com a professor al col·legi Sagrada Família de La Pobla de Segur i uns deu anys més tard comença a escriure. Durant aquest període redescobreix l’entorn de la seva infantesa de bell nou i en bona mesura és gràcies als treballs que feia fer als seus alumnes sobre les paraules i les històries dels pobles, fet que afavoreix un apropament cap a la llengua. Aquell món rural i efervescent de quan era petit li permet retrobar-se amb la llengua, cosa que provoca que se centri en les paraules i que les idees filosòfiques quedin relegades a un segon pla. De sobte, aquelles paraules que li semblaven antigues i d’estar per casa s’han convertit en una gran font d’interès i ben aviat comença a dotar-les de valor i les recupera a través dels seus llibres. El dialecte pallarès es fa ben present en les seves obres, així com també el seu entorn cultural, social i natural.

Pep Coll s’adona que hi ha moltes històries que no s’han recollit mai i per això decideix reunir les llegendes del Pirineu: és amb aquesta intenció que al 1986 publica la seva primera obra Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Després vindran altres reculls de llegendes. A l’hora de fer la recol·lecció de les diverses històries, l’autor va de poble en poble, de casa en casa i parla amb la gent per tal que li expliquin allò que saben des de ben petits; sovint els ajuda a fer memòria introduint ell mateix el tema. Un cop té tota la informació recollida, reconstrueix les històries, tot procurant no falsejar-ne la seva essència.

L’afecció cap a la terra pirinenca i cap a les paraules dialectals pallareses són dos dels components que es veuen reflectits en la seva trajectòria com a escriptor. El mateix autor ha donat quatre raons que l’han empès a desenvolupar la seva tasca literària: escriu per salvar de l’oblit les narracions tradicionals, per posar ordre al caos de la natura, per salvar els mots de la seva infantesa i per tal de construir un món més ordenat i entenedor.

El pas de l’esfera de les idees al món de les paraules i la literatura va acompanyat d’un canvi en les seves lectures; deixa Nietzsche i Hegel i s’endinsa en els clàssics catalans com La Plaça del diamant, El quadren gris o Bearn o la sala de les nines. Li fascina el llenguatge que empra Mercè Rodoreda, que és actual, viu i col·loquial, i a la vegada, literari.

Des del 1980 fins al 2011, any en què es va jubilar, va treballar com a professor de Llengua i Literatura Catalana a l' Institut Màrius Torres. El fet de marxar de la Pobla de Segur a Lleida va comportar una major especificitat de la matèria, ja que a la Pobla també donava classes de llatí i de filosofia. A més a més, la distància geogràfica l’ajudava a escriure sobre el Pirineu perquè des de fora en tenia una altra perspectiva, una visió més àmplia.

Ha tingut dues filles: la Roser i la Nuri, i actualment viu amb la seva dona Roser Trepat a la ciutat de Lleida.

La literatura

La carrera com a escriptor és molt àmplia i engloba diversos gèneres. El 1986 publica el seu primer llegendari: Quan Judes era fadrí i sa mare festejava, que serà l’inici d’un extens recull de llegendes que reuneix en quatre obres més. A finals de la dècada dels 80 i durant la dels 90 les publicacions dels llibres se succeeixen ràpidament i abracen des de novel·la per a adults, narrativa breu, narrativa infantil i juvenil, teatre (inèdit) i assaig. Durant aquest període s’ha de destacar que aconsegueix cinc dels set premis que ha guanyat fins ara. El primer data de l’any 1991 i és concedit per la seva obra Què farem, què direm? (Premi Gran Angular de literatura juvenil), pel mateix llibre dos anys després se li atorga el premi de la Crítica Serra d'Or a la millor novel·la juvenil.

Els tres àmbits en què més ha treballat l’autor són la novel·la infantil i juvenil, la novel·la per a adults i els reculls de llegendes, seguint aquest ordre. A partir de l’any 2000 la seva intensa activitat literària es manté, però centra més l’atenció en la novel·la de caràcter general i en les llegendes que no pas en la literatura infantil i juvenil, concentrada majoritàriament en el període anterior. La seva obra ha estat traduïda a l’aragonès, al basc, al castellà, a l’italià, al francès i a l’occità. És soci de l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

La promoció cultural

La trajectòria professional de l’autor és molt diversificada: no s’ha dedicat exclusivament a la literatura, sinó també a la tasca de docent i de dinamitzador cultural. La passió que té per la muntanya es complementa amb les seves dedicacions i a la vegada li serveix per ambientar amb major precisió les seves obres.

A banda de l’àmplia producció literària, Pep Coll desenvolupa la tasca de promotor cultural, que s’inicia a la dècada dels 70. Juntament amb altres companys va crear la revista Escudella (La Pobla de Segur, 1977), va col·laborar amb la revista El Raier (Tremp, 1982) i va fundar el Centre d’Estudis del Pallars (Tremp, 1987). Pep Coll ha escrit guions per a la televisió: per un conte infantil anomenat els Minairons, per una sèrie que es diu La nit bruixa, i també, ha participat com a assessor en una altra sèrie; Gran nord. L’autor ha col·laborat en les revistes Descobrir Catalunya i Pirineus i en els diaris el Periodico i el Segre. En el Segre coordinava la secció on escrivia els articles, que s’anomenava Bot de pernes i que posteriorment va publicar sota el mateix títol l’any 1989. A més a més, l’autor ha participat en totes les trobades d’escriptors del Pirineu, que fa divuit anys que es realitzen i que l’han enriquit, sobretot a nivell personal i cultural, més que no pas teòric. Arran de les trobades es generen cada any dossiers, llibres (es reuneixen els textos dels escriptors que hi han assistit) i antologies, algunes de les quals són obra d’ell mateix. Ha tingut cura dels següents llibres: Els escriptors i el Pallars Sobirà (2003), Els escriptors i la Vall Fosca (2002) i Lletres de la riba tallada. Els escriptors i l’Alta Ribagorça (2004).

El Pirineu ha esdevingut un medi, un ambient, per a situar les obres d’alguns autors, com és el cas de Jaume Cabré amb Les veus del Pamano (2004) i de Concepció G. Maluquer amb Gent del sud (1964), novel·les que Pep Coll destaca.

 


Crèdits

 


Sota llicència de Creative Commons amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal