Espai Màrius Torres

Directori Literari de Ponent

Autors > Segle XX - Primer terç

 

Camí Cristóbal, Modest

 



 

Lleida, 1893 - Castelldans, 1936. Escriptor i sacerdot. Autor de monografies de temàtica històrica i teològica, i poeta. Va viure en el context de la Lleida de primeries del segle XX, quan la ciutat endegava l’etapa del moviment cultural noucentista, en el marc del qual aparegué una gran generació d’homes brillants i implicats en la creació, recerca i desenvolupament del territori.

 





 


Vida

Nascut a Lleida, fou ordenat el 1917. Com a sacerdot, assistí les parròquies de Butsènit, Aitona, Seròs i Castelldans. De forma paral·lela a l’activitat pastoral, participà en la vida literària lleidatana. Coincidí amb un grup de religiosos il·lustrats, persones activíssimes que conreaven diferents àmbits, entre els quals podem citar el frare Pere Sanahuja, i els mossens Anton Navarro i Bonaventura Pelegrí.

L’activitat literària de Modest Camí segueix un itinerari idèntic al d’algun dels seus coetanis; s’inicià a redós de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, per passar a ser guardonat als Jocs Florals de Lleida i, seguidament, intervenir en alguna de les notables revistes de l’època. En el cas de Camí, Vida Lleidatana. A aquest esquema li mancarà, tanmateix, la publicació d’un volum que mostrés l’assoliment d’una obra tancada.

En la seva etapa com a vicari a Aitona i Seròs —és l’autor de la lletra i música dels Goigs del sant Àngel Custodi d’aquesta vila—, dugué a terme recerques arqueològiques per la zona del Baix Segre, a l’entorn del monestir trinitari d’Avinganya, entre les quals cal destacar la primera notificació que es coneix de la Torre d'Algorfa(o «Torre dels Moros»), d’origen romà.

Rector de la parròquia de Castelldans des de 1930, era una persona conciliadora, de gran habilitat dialèctica i compromès amb la formació intel·lectual dels joves. L’escriptor Miquel Lladó el descriu així (Lladó 1980: II, 105):

Mossèn Camí era un home alt, sòlid, ben proporcionat, de cara noble, moviments calmosos i port majestuós. La seva figura, el seu llenguatge i els seus pensaments eren una imatge viva del seu mestre, Jesús de Natzaret. La seva intel·ligència clara i la seva sensibilitat per a totes les disciplines, des dels treballs manuals fins a una composició musical, la redacció d’un poema o d’una obra teatral, el feien un home d’excepció.

Modest Camí va morir l’octubre de 1936, afusellat als afores de Lleida, després d’haver passat dos mesos emboscat i malalt en diferents cabanes del terme de Castelldans. Actualment consta el seu nom en un procés de canonització de 168 víctimes de la persecució religiosa durant la Guerra Civil Espanyola.

Referències

Lladó 1980: Miquel Lladó, Viatge al passat, II, Andorra, Valls d’Andorra

 


Crèdits

 


Sota llicència de Creative Commons amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal