Espai Màrius Torres

Directori Literari de Ponent

Llibres > Col·leccions

 

Biblioteca Lleidatana (1929-1935)

 



 

El caliu creat en terres de Lleida des de finals del segle XIX, amb la represa de l’activitat cultural, cristal·itza, en les primeres dècades del XX, en iniciatives diverses que busquen fer extensiva l’embranzida ja consolidada en els cercles intel·lectuals: Biblioteca lleidatana s’ajusta a aquest perfil. El projecte, liderat per Felip Solé i Olivé, es proposa de divulgar obres d’autors ponentins contemporanis que s’ajustin a un esquema de valors essencials, que són els que inspiren el projecte: lleidatanisme lligat a la tradició, però també vinculat al destí de Catalunya.

 





 


Presentació

Biblioteca lleidatana és un projecte destinat a divulgar la producció dels autors ponentins de les primeres dècades del segle XX. La iniciativa, orientada i dirigida per Felip Solé i Olivé, es presentà en públic l’abril de 1928 i es concretà en la publicació de quatre volums de temàtica diversa. Significativament, el projecte s’encetava amb el volum de Poesies completes de Magí Morera i Galícia, a cura del mateix Solé i Olivé, i es cloïa amb un assaig de síntesi històrica sobre la renaixença en terres de Lleida. El projecte no era simplement una iniciativa de caràcter cultural, sinó que responia a uns criteris i a uns objectius específics que la dotaven de contingut programàtic. Són aquests elements els que convertiren la Biblioteca en una peça significativa i rellevant en el panorama cultural de l’època.

Propòsit de l’empresa

Pensant en la necessitat d’estimular la producció científica i literària pel que a les nostres coses fa respecte [...], i en la conveniència que la grisor de les comarques occitanes reverdegi de tant en tant i en elles es despertin les apteses adormides, sens emportà la idea de trobar una fórmula acceptable que ens posés en el camí de resoldre aquest problema que a tots ens preocupa (Solé i Olivé 1928: 115-116).

Amb aquest propòsit clarificador, Felip Solé i Olivé presentava el projecte de la Biblioteca lleidatana, que ell mateix encapçalava junt amb altres intel·lectuals lleidatans (Borrell 2001: 235). La iniciativa recolzava en una doble intenció, divulgadora i constructora. En efecte; en primer terme, destacava la voluntat de fer arribar al gran públic l’obra dels autors ponentins contemporanis o recents. D’aquesta, en derivava una altra, implícita, que podríem definir com la intenció de consolidar un cànon literari, marcat per aquells trets significatius i identificadors que incorporaven Lleida amb fesomia pròpia al conjunt de la literatura catalana. No és en va que Solé i Olivé encetava el seu discurs amb un repàs de les aportacions que els diferents territoris de parla catalana havien dut al moviment general de represa cultural i literària. Ara bé, en deturar-se en les comarques lleidatanes, la percepció d’un erm desolat el corprenia, ferint-lo:

Per quina causa a les comarques lleidatanes no s’hi dóna el fet de les terres llevantines que posseeixen nuclis diversos amb suficient contingut cultural per a atreure l’atenció del vianant? ¿Serà que en territori que comprenia la Ilergetània no hi pot florir el geni? (Solé i Olivé 1928: 115).

Tot seguit, però, despuntava un gest d’arravatada convicció:

No i mil vegades no. [...] nosaltres pensem que en el nostre fons hi ha la mateixa força i la mateixa capacitat inicial per a portar a cap qualsevol de les gestes que honoren els nostres germans de raça (Solé i Olivé 1928: 115).

Fer visibles aquesta força i capacitat és l’objectiu essencial de l’empresa que Solé i Olivé, amb altres, posa en marxa des de la primavera de 1928. La cerca del format apropiat és una de les primeres qüestions que l’equip promotor de la iniciativa ha de resoldre. La confiança dipositada en el llibre com a instrument de difusió de cultura és un dels punts claus del pensament de Solé. Precisament a l’estat cultural, crític, de les comarques lleidatanes en començar el segle XX, i al valor reparador que podia tenir-hi el llibre havia dedicat Solé les seves primeres intervencions a Vida Lleidatana (Solé i Olivé 1927d). Per tant, no és estrany que, en concebre el projecte de la Biblioteca lleidatana, l’opció es decantés cap al format del llibre, descartant les propostes diverses de publicació periòdica:

tan sols el llibre, publicat segons una orientació de conjunt i articulant les forces que disposem, podria portar-nos a la terra de promissió (Solé i Olivé 1928: 116).

Així, l’opció s’articula, finalment, al voltant d’una publicació regular de volums diversos que recullin tot allò que es cou en els cercles intel·lectuals lleidatans, de manera que aquesta vida cultural intensa traspassi el llindar de cenacles i cercles restringits per arribar arreu del territori i de les gents de ponent.

Biblioteca lleidatana, doncs, volem que sigui una sèrie ilimitada de llibres que responguin a un sentit d’unitat, en la qual els escriptors de les nostres comarques o els que resten dedicats a escatir i justipreciar les coses nostres, siguin d’on siguin, i vinguin d’on vinguin, hi puguin esplaiar abastament els seus afectes més cars i la seva capacitat de treball (Solé i Olivé 1928: 116).

L’empremta del Noucentisme es fa visible en l’afany de divulgació del coneixement en totes les seves branques, concebut, aquest coneixement, com a pedra miliar per a la transformació d’un horitzó cultural pres per l’espessa penombra de la mediocritat.

És des d’aquesta perspectiva completa que cal ubicar els quatre títols presentats al públic per la Biblioteca lleidatana: la distribució i successió en el temps responen a un programa coherent amb les línies mestres de la iniciativa que acabem d’exposar.

L'1 de gener de 1930 es va formalitzar el contracte entre Felip Solé i Olivé, Antoni Bergós i Pau Guimet pel qual es comprometien «a intentar portar a terme una publicació dita BIBLIOTECA LLEIDATANA que tindrà per objecte anar donant a conèixer noves valors i altres ja reconegudes d'autors lleidatans», tot plegat sense «cap desig de guany».

Una llavor en terra ferma

L’empresa, deutora de les directrius noucentistes i orsianes, fonamentava la seva raó de ser en l’actuació compromesa i articulada d’una elit, sovint invocada per Solé i Olivé en els seus articles, a qui es confiava la direcció intel·lectual d’una societat en procés de canvi. Ara bé, l’orientació conservadora, amant i respectuosa de tradicions i de costums pairals, era també senyal identificador del projecte i, en bona mesura, n’explicava el criteri de selecció.

Al capdavall, fou en funció de l’operació de selecció que quedà esbossat un cànon ideal de la literatura i de la cultura a Lleida durant les primeres dècades del segle. L’aportació de la Biblioteca lleidatana esdevingué essencial en la configuració d’aquest horitzó. D’una banda, sancionà el valor definitiu de l’obra poètica de Morera i consagrà el paper fonamental de l’assaig històric en el moviment de renaixença. De l’altra, situà el respecte i l‘estima per les tradicions com un valor fonamental, tant en la identificació de la personalitat cultural del territori com en el judici dels productes que aquest oferia.

Malgrat les expectatives falagueres amb què l’empresa es presentà en públic, i malgrat l’ambició del projecte, el cert és que la Biblioteca lleidatana no superà la publicació dels quatre exemplars que hem comentat. Possiblement, tal com afirma Josep Camps i Arbós (Camps 2007b: 29), la manca de recursos econòmics provocada per la minsa quantitat de subscriptors amb què comptà la Biblioteca es troba a l’origen de la fallida de la iniciativa. L’essencial de la seva comesa, però, arrelaria en el terrer intel·lectual ponentí.

En efecte, tot just un any després de la darrera publicació de la Biblioteca lleidatana, Ramon Xuriguera oferia al públic la seva síntesi d’història de la renaixença a Ponent; amb criteris molt personals, n’articulava la interpretació. Ara bé, no s’oblidava pas de consignar una sèrie de punts claus:

• En primer lloc: «El tipisme colora com un “leit-motiv” tota la producció lleidatana» (Xuriguera 1936: 21).

• En segon lloc: «La història arriba a la categoria de preocupació», especialment durant el primer període de la renaixença a Lleida (Xuriguera 1936: 27-28).

• Finalment: «El fons i la realització de la lírica de Morera i Galícia representen una superació de l’esperit dels Jocs Florals» (Xuriguera 1936: 70).

L’aportació de la Biblioteca lleidatana, aportació no pas d’innovació, ans de consolidació de valors, restava ferma, doncs, en l’horitzó cultural que li era propi: el de les terres de ponent durant la dècada dels 30.

Referències

Borrell 2001: Josep Borrell Figuera, «La cultura a les terres de Lleida de 1900 a 1936», Urtx, 14, 2001, 225-235

Camps 2007b: Josep Camps i Arbós, «Construir i divulgar una tradició. Notícia dels estudis sobre la Renaixença a la Lleida d’entreguerres (1921-1936)», Anuari Verdaguer, 15, 2007, p. 47-57

Solé i Olivé 1927d: Solé i Olivé, Josep, «En la batalla pel llibre (I i II)», Vida Lleidatana 25, 5 maig 1927, p. 6 i 30, 15 juliol 1927, p. 186-187

Solé i Olivé 1928: Solé i Olivé, Josep, «Biblioteca Lleidatana, conferència donada a l'Ateneu Lleidatà per en Felip Solé i Olivé», Vida Lleidatana 47, 1 abril 1928, p. 113-119

Xuriguera 1936: Xuriguera, Ramon, L'aportació de l'occident català a l'obra de la Renaixença, Lleida, Biblioteca Lleidatana, 1936,

 


Crèdits

 


Sota llicència de Creative Commons amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal