Espai Màrius Torres

Directori Literari de Ponent

Autors > Segle XX - Darrer terç

 

Barceló, Joan

 



 

(Menàrguens, 1955 – Barcelona, 1980). Primer provà de fer-se missioner i, més tard, de llicenciar-se en dret. Però després d’aquests intents decidí seguir la seua vocació artística, immers ja en l’ambient contracultural de la Barcelona dels 70. Tot i iniciar-se com a pintor, aviat optà per la literatura i, amb només 24 anys, deixà, en morir, una obra ingent i important, que li valgué premis de referència com el Joaquim Folch i Torres, el “Ribas i Carreras” de Blanes o el Vicent Andrés Estellés.

 





 


Els orígens

Joan Barceló i Cullerés naix al número 10 del carrer Major de Menàrguens l’1de novembre de 1955, diada de Tots Sants, fill de Francesc Barceló, mestre mallorquí instal·lat al poble, i d’Elvira Cullerés, pubilla de cal Cullerés. La infantesa de l’escriptor al poble ve marcada pel pedrís sota els porxos de casa, des d’on juga tot sol i observa el món, i la influència que exerceixen l’àvia Maria i altres dones grans del poble en el seu accés al «món de la literatura», al «món d’inventar i narrar històries», ja que gràcies a elles s’impregna de tot el folklore local, especialment de llegendes, rondalles, miracles, facècies, anècdotes i rumors.

Després de cursar el batxillerat elemental a Lleida al Col•legi Episcopal i portat per un afany missioner ben efímer, l’any 1970 ingressa com a intern a la residència dels pares claretians a Torre Santana (Montgat) per cursar 5è i 6è de batxillerat i el COU al seminari diocesà Nostra Senyora de Montalegre, a la Conreria (Tiana). És aquí on aprèn català i descobreix la seua vocació artística, primer com a pintor i després com a poeta. Producte d’aquesta febre incipient en seran el seu primer poemari, Trilogia del penitent (escrit el 1971 i inèdit fins l’any 1998) i un conjunt de textos heterogenis aplegats sota el títol Hàlit de llac, inèdit fins ara. També comença a exposar la seua obra pictòrica, d’influència surrealista i abstracta en la qual la mort i la foscor hi tenen un protagonisme determinant.

La professionalització

Instal·lat a Barcelona des de 1973 i immers en els ambients i cercles artístics contraculturals de la ciutat, l’any 1975 Barceló pren una sèrie de decisions importants per al futur de la seua carrera literària: abandona la pintura per dedicar-se exclusivament a la vocació d’escriptor, renuncia definitivament al pseudònim «Joann» i guanya el premi per a poetes inèdits Consol Colell, convocat pel Casal Català de Suïssa, amb Immortal mort que et mors (1983). Finalment, publica, en una autoedició, el seu primer llibre de narrativa: Obres completes. Volum XXVIIIè.

L’any 1977 Barceló pren la decisió ferma i valenta de professionalitzar-se com a escriptor en llengua catalana i de dedicar-s’hi exclusivament. La publicació de l’obra teatral per a nens i nenes de Científicament s’ha demostrat, l’enllestiment de les novel·les infantils i juvenils Que comenci la festa! (1980), premi Folch i Torres 1979, i Viatge enllunat (1979), a més a més d’un bon grapat de contes per a nois i noies, donen a entendre que Barceló veu en el camp de la literatura infantil i juvenil un mitjà de subsistència important, tot i que no únicament això.

Cap al final del mes de juliol, emprèn un viatge en solitari als EUA per visitar les ciutats de Nova York i Ridgewood (Nova Jersey). Un viatge que representa una gran experiència personal i que, juntament amb la decisió presa mesos abans, també donarà els seus fruits literaris en forma de cinc contes («Nas», «Cues», «Per ser famós», «Miralls» i «Ascensorista») i una novel·la (Un drapaire a Nova York) infantils i juvenils. També apareix, aquest any, la primera publicació de l’editorial Àcid S. A., que va crear conjuntament amb Josep Català l’any 1976: No saps veure l’espai que t’envolta, firmada també per Barceló.

El reconeixement

L’any 1979 representa el reconeixement i la consolidació de Barceló en el panorama literari de l’època. A partir d’aquest moment, comencem a veure els contes de Barceló a les pàgines de Cavall Fort i a l’emissora FM del barri de Gràcia de Barcelona; guanya el premi de poesia Ribas i Carreras, convocat per la revista Recull amb El vent del vent, poemari que posarà el punt final a la seua carrera poètica, i el Vicent Andrés Estellés dels Octubre de València amb Diables d’escuma (1980); s’estrena la peça teatral infantil Olor de cebes (1984) i deixa enllestits la novel·la Diumenge a la tarda (2000) i el recull de narracions Miracles i espectres (1981). També surten a la llum les novel·les infantils i juvenils Viatge enllunat i Ulls de gat mesquer.

La reivindicació

Barceló mor, amb 24 anys, la matinada del 28 de juliol de 1980. Autor prolífic, compaginà la feina d'escriptor amb la de mestre de català, guionista de programes radiofònics o de periodista cultural per al diari Avui, en menys d'una dècada deixarà escrits tres novel·les i quatre reculls de contes per a adults; set novel·les, vint-i-dos contes i tres peces teatrals per a nois i noies; i cinc poemaris, a més a més de diverses traduccions, guies didàctiques, biografies, etc., la majoria dels quals seran publicats pòstumament. Inscrit en la generació literària dels 70 és una figura a treure de l'oblit no només pel seu talent sinó perquè fou un gran renovador de la narrativa i la poesia catalanes, una de les veus més singulars del moment que cal rellegir i resituar des de la vigència dels nostres dies.

 


Crèdits

 


Sota llicència de Creative Commons amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal