Espai Màrius Torres

Directori Literari de Ponent

Autors > Segle XX - Darrer terç

 

Barbal, Maria

 



 

 



 


Vida

Maria Barbal va néixer a Tremp, capital del Pallars Jussà, l’any 1949. La Guerra Civil Espanyola va marcar profundament la seva infantesa, perquè era un tema amb força presència al seu voltant. En una entrevista a Faristol de l’any 2010, Barbal reconeix «per a mi era un tema poc clar, carregat d’emocions. És gràcies a Pedra de Tartera que puc objectivar tota aquesta afectació que s’havia produït en mi» (Mulet 2010: 19).

La seva afició per la lectura li ve per influència del seu pare i de la seva tieta, que havien viscut els temps de la República i tenien força llibres a casa. El seu pare li llegia llibres en veu alta i a casa hi havia una petita biblioteca familiar. És en aquest context familiar on comencen els seus primers passos com a lectora.

Als quinze anys, Maria Barbal es va instal·lar a Barcelona per completar els seus estudis. Va estudiar Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona. Durant tots els anys de la seva formació no va tenir mai accés a classes de català, no va ser fins a l’últim curs de carrera que va assistir a algunes classes voluntàries. Quan es va llicenciar l’any 1971, va començar a dedicar-se a l’ensenyament.

Una de les primeres lectures que l’autora realitza en català és Solitud de Víctor Català i també l’antologia Poesia Catalana del segle XX de Castellet i Molas. Més endavant va llegir l’obra de Mercè Rodoreda de qui Barbal se’n declara profunda admiradora. També es pot considerar una influència de Barbal l’obra El rem de trenta- quatre de Ruyra. És durant els anys 70 que Maria Barbal es dedica a llegir poesia catalana, entre d’altres autors, Màrius Torres, Salvador Espriu, Joan Oliver, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, etc. Però a Barbal també l’han influenciat autors de la literatura universal com William Faulkner, Carson McCullers o Irène Nemirovsky.

Actualment Barbal viu exclusivament de l’escriptura. Quan va deixar la docència va tenir una breu experiència en el món del periodisme. Tanmateix, l’interès pels mitjans de comunicació va anar decaient i cada cop més s’ha dedicat a l’escriptura literària. Maria Barbal ha assolit la professionalització de l’escriptura però complementa aquesta tasca amb d’altres de caire més social com, per exemple, fent xerrades a biblioteques, participant en la vida cultural, etc.

Obra

Barbal es va donar a conèixer amb la seva primera obra titulada Pedra de tartera, obra publicada l’any 1985. Les dues novel·les que segueixen aquesta primera van ser Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992). Aquestes tres primeres obres, que va acabar agrupant en un sol volum titulat Cicle de Pallars, estan ambientades, com el seu títol indica, al Pallars. Les narracions dels reculls La mort de Teresa (1986) i Ulleres de sol (1994) tenen lloc també en aquest mateix escenari.

A mesura que l’autora va creixent com a escriptora, poc a poc va abandonant aquest món rural que caracteritzava les seves obres inicials i va situant les noves creacions en contextos més urbans. En aquests segona fase escriu obres com Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (2005) i Emma (2008).

Barbal ha conreat, també, narrativa juvenil -Des de la gàbia (1992) i Espaguetti Miu(1995)- i teatre -Helicòpter (2000)-. Cal esmentar, també, l’obra obra de no ficció Camins de quietud: un recorregut literari pels pobles abandonats del Pirineu (2001).

De tots aquests gèneres literaris, aquell en què l’autora se sent més còmoda és el de la novel·la, amb el què ha guanyat més premis: Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1984); Premi Joan Crexells (1985); i el premi de Literatura Catalana de la Generalitat (1986). Amb la novel·la Càmfora va guanyar: Premi de la Crítica, de narrativa catalana (1992); Premi Nacional de Literatura Catalana (1993); i Premi de la Crítica Serra d’Or (1993). Amb l’obra Carrer Bolívia va guanyar el Premi Cavall Verd - Blai Bonet, de narrativa l’any 2000 i, finalment, amb la novel·la País íntim va guanyar els Premis Literaris de Girona - Prudenci Bertrana l’any 2005.

Referències

Mulet 2010: Gemma Mulet, «Maria Barbal. 25 anys de Pedra de tartera», Faristol 67, p. 19-21

 


Crèdits

 


Sota llicència de Creative Commons amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal