Espai Màrius Torres

Directori Literari de Ponent

Autors > Segle XX - Segon terç

 

Agelet i Garriga, Jaume

 



 

(Lleida, 1888 - Madrid, 1981). Va estudiar dret a Madrid i va tenir càrrecs diplomàtics a diverses ciutats europees i americanes, fins que es va establir a París. La carrera diplomàtica i els viatges no li van impedir de sentir-se sempre vinculat al seu país, i va col·laborar a les revistes culturals catalanes més importants. Va publicar dotze llibres de versos i va deixar inèdita una Tria de versos que havia d'aplegar el seu llegat poètic.

 



 


Orígens

Jaume Agelet i Garriga neix a Lleida el 25 de juliol de 1888 a la casa familiar de la Plaça de la Constitució (actual plaça de Sant Joan). El poeta lleidatà prové d'una família aristocràtica. El seu pare, Miquel Agelet i Besa, fou comte de Vinatesa i diputat a corts per Lleida i Solsona entre 1886 i 1901 pels liberals dinàstics. Jaume Agelet és fill del comte de Vinatesa i Ramona Garriga i Serra, segona esposa de Miquel Agelet, que morí vint dies després del naixement del poeta.

Jaume Agelet realitza els primers estudis a Sant Ignasi de Sarrià, Barcelona, i a l'institut d'ensenyament secundari de Lleida. Més tard, inicia la carrera de dret a Deusto i es llicencia a Madrid. És durant la seva estada a la capital castellana que Jaume Agelet se sentirà atret pel goig d'escriure i compon els primers versos.

El febrer de 1920 ingressa a la carrera diplomàtica i té com a primer destí la ciutat de Viena. L'abril de 1921 es trasllada a Ciutat de Mèxic. Posteriorment, el poeta pren rumb cap a Washington, el juny de 1922.

Els primers llibres

Agelet no publica el seu primer llibre de poemes, Domassos al sol (1924), fins a una edat molt avançada, trenta-sis anys, malgrat reconèixer que els seus primers versos són molt anteriors. Hi ha tres fets fonamentals en la decisió de publicar del poeta:

1. El canvi de rumb que la poesia catalana emprèn a partir de 1915. Un canvi de rumb marcat per la simplicitat, la sinceritat, la puresa i el despullament, la contenció, la intensitat d'expressió, la reflexió sobre la poesia mateixa, la concepció del poema com un ens autònom, vàlid per si mateix, i l'emotivitat. L'expressivitat, el lirisme controlat, conscient, subordinat a l'arbitri del treball poètic, és la clau de volta d'una nova poesia que s'inspira en la natura i que la poetitza a partir de la imatge, recurs essencial de la nova poètica.

2. El franciscanisme. Un corrent pietós, d'animítzació d'éssers i objectes que recorre la poesia de la dècada i que uneix els esforços dels vells poetes d'herència noucentista i els joves poetes. El franciscanisme s'apropa al món, preferentment rural, natural, amb humilitat, cercant l'ànima interior de totes les coses, allò de positiu que hi ha en tot ésser, la petita i senzilla divinitat que s'amaga en l'interior de tot ésser creat, valorant la grandesa dels petits objectes, amb un profund amor a la terra i a la vida.

3. El neopopularisme. A partir de la dècada dels anys vint comencen a triomfar en la poesia catalana els corrents neopopulars: l'ús de la tradició popular, temes i estructures, reelaborada cultament, és un altre dels factors que induirà Agelet a publicar.

Després d'un misteriós període d'inactivitat diplomàtica, entre l'abril de 1926 i el juny de 1928, Agelet exerceix el càrrec de secretari de segona a l'ambaixada espanyola de la Haia, des de 1928. És durant la seva estada a Holanda que contrau matrimoni amb Margaret Mary Royaards. El 1935, el poeta i la seva esposa es traslladen a París, d'on el poeta ja no es mourà fins als darrers anys de la seva vida.n

L'Agelet diplomàtic que es mou pels cinc continents conviu des d'aleshores amb l'home fidel a la terra que el va veure néixer, a la qual torna cada estiu des del seu exili parisenc.

Represa

L'esclat de la guerra civil agafa el poeta a París. Immediatament després de l'inici del conflicte bèl·lic, el 30 d'agost de 1936, Jaume Agelet dimiteix del seu càrrec diplomàtic a causa de l'assassinat de l'alcalde de Lleida, Joan Rovira i Roure, afusellat per un tribunal popular aquell mateix agost. La fidelitat d'Agelet a la llengua catalana, prohibida per la dictadura, sembla ser el motiu principal que impulsa Agelet a allunyar-se definitivament del món diplomàtic. El poeta declina, poc després, l'oferiment del ministre català, Ramon Serrano Súñer, per tornar a ingressar al cos diplomàtic.

Fidel, doncs, a la seva llengua, roman a París des del 1936, entregat en cos i ànima a la seva poesia, la seva vida, i rebent amablement les visites d'amics i coneguts.

Revisió de l’obra

A partir de 1970, després de publicar el seu darrer llibre de poemes Ocells al teulat, es dedica a la rrevisió dels seus llibres de poesia, polint versos i sedassant poemas per a un projecte, , que ja no podrà acabar.

Ja malalt, Agelet es trasllada a Madrid, on mor el 13 de març de 1981, als noranta-dos anys d'edat. El seu cos descansa actualment al cementiri de la ciutat de Lleida, la seva terra nadiua i protagonista de molts dels seus poemes.

 


Crèdits

 


Sota llicència de Creative Commons amunt
© 2006 Càtedra Màrius Torres  |  Fet amb Xhtml i Css  |  Avís legal